Un dia corrent

• Lluc, deixa passar 
• Muchas gracias - va dir el noi

Va subjectar amb les dues mans el manillar de la bicicleta atrotinada i la va empènyer per la vorera. Mare i fill van arraconar-se. Tots van dedicar-se un somriure cordial.

• Cómo estás? 
• Bé, bé, vaig fent
• Jo em dic Mamadou. Tu com et dius?- va dir, ara en català
• Mercè. Encantada, vinga ens veiem -va respondre tot apressant el pas
• És el teu fill?
• Sí, en Lluc
• Que guapo. Vols que quedem un dia per fer un cafè? 
• Ui no, amb el nen, la feina... no tinc temps per res
• Et dono el meu telèfon i si vols em truques
• No, no, ho sento
• Estàs casada? 
• Sí
• Ho entenc, no passa res. M'ha agradat parlar
• Fins una altra

En Mamadou va recolzar la bicicleta a la paret, es va treure de la butxaca els guants de pell  i, amb parsimònia, va obrir la tapa del contenidor d'escombraries.

Uns metres més endavant en Lluc explicava a la seva mare què demanaria als reis. 

Que és pitjor?

La Clara em diu que el divendres vinent haurà de dur castanyes a l'escola. No podran ser les que vam recollir fa unes setmanes a Santa Afra perquè s'han corcat i les hem hagut de llençar totes.  Com cada any, doncs, les haurem de comprar.

Em ve al cap un acudit molt vell.  Penso que la nena pot comprendre'l:

• Saps que és pitjor que trobar-se un cuc dins d'una poma? Trobar-se mig cuc

No l'entén. Li explico i  ara sí que es fa un tip de riure

• Ara jo, ara jo - diu
•  Va, sorprèn-me

Saps que és pitjor que menjar-se un dònut? Menjar-se una caca
Saps que és pitjor que beure's un cacaolat? Beure's un pipí
Saps que és pitjor que beure aigua? Beure aigua amb mocs

Saps que és pitjor que morir-nos? Que hi hagi una guerra

• Una guerra?
• Clar, perquè es moririen moltes més persones

Evident, oi? 

-