La meva participació a Relats Conjunts
 |
| Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961 |
- I si em bec l'aiguaxurri amb més sentiment?
- No, no... el guió posa que ha de ser un esmorzar complert
- Complert? Complert de què? De greixos saturats, colorants, conservants i vés a saber quina altra merda?
- Dona, només és un dònut. I el forat no te l'has pas de menjar
- Mira que ocurrent... "me troncho y me parto"
- Li hauríem d'haver donat el paper a la Marilyn
- Doncs mira, potser encara hi ets a temps
- No ho dius de debò
- No? Truca-la, va, a veure què et respon
- I si t'anem a buscar una pasta sense sucre?
- Sucre? M'estàs dient grassa?
- I tant. Només t'has de mirar... Podem tornar a començar, si us plau?
- Mira espavilat, el dònut te'l fots on et càpiga
- Escolta, escolta
- Què?
- Música
- Què? Quina música?
- Vivaldi
- I què?
- Res, relaxa't i gaudeix
- Sí va... i mentrestant vés-me a buscar un altre aiguaxurri d'aquests
-
I jo que em pensava que els i les artistes si ho exigia el guió feien qualsevol cosa... he, he, he..
ResponEliminaUn relat divertit i ben original, Loreto!!!
Doncs, pel que sembla, la Hepburn no era precisament fàcil
EliminaGràcies Carme
N'hi ha que es queixen per un no res. Siguem positius i escoltem Vivaldi.
ResponEliminaSí, hi ha massa gent amb la pell fina
Eliminahehe, una actriu rebel! Em sembla que això ni en Vivaldi ho arregla... Molt còmic :)
ResponEliminaPotser ho arregla l'aiguaxurri.... Gràcies Sílvia
EliminaCrec que la Marilyn hagués fet millor paper, tot i que sembla que també era una mica capriciosa. Aquesta noia té molt de glamour i tot això, però per veure-la bé cal mirar-la dues vegades (que vagi bevent aiguaxurri...).
ResponEliminaSí, és que amb les dives ja se sap. És veu que la Marilyn era l'altra candidata.
EliminaSi aquesta es veu grassa crec que té un greu problema......millor li portin un entrepà de cansalada amb formatge.
ResponEliminaI una coca-cola ben ensucrada
EliminaCaram amb la diva, no hi ha qui l'aguanti amb aquests fums tan pujats! Però que l'hagis sabut recrear tan bé és senyal que has escrit un bon relat en forma de diàleg una mica gamberro!
ResponEliminaSí, deu ser difícil tractar amb gent així. Encara que de vegades són igual d'insuportables i no són ni dives. Gràcies XeXu
EliminaAi, les actrius que van de dives!
ResponEliminaBon relat! I original.
Gràcies Glòria!
EliminaSi està al guió, s'ha de menjar el donut!
ResponEliminaMolt bo :)
I tant! Gràcies Joana
EliminaFa anys per coses de la feina coneixia a Costafreda (Panrico) Tots riuen perquè ho has fet genial, però deixaríem de fer-ho si sabessin que hi ha allà dins, entre circumferència i circumferència.Segur que tots diríem al director: : "el dònut te'l fots on et càpiga"
ResponEliminaFelicitats!
Aiss, no expliquis més Josep. Mira que tenen bon gust els dònuts!
EliminaCarai, quin caràcter que té la noia !!..... si fes la peli ara, no li donarien tant corda, la canviaven per una altra a la de "ya!".....
ResponElimina....Un "relaxingcup de café con leche" sisplau, ràpid!!!....hehehe
Molt bon relat !!
Sí, sí, ni les feines de super estrelles ja no son el que eren. Gràcies Artur :)
EliminaSi és bona actriu amb una "toma" serà suficient i no engreixarà, jejje
ResponEliminaMolt divertit!! :)
No sé, no sé, això es demanar molt... Moltes gràcies sa lluna!
EliminaI tant d'aiguaxurri no li farà mal a la panxa?
ResponEliminaPotser, però segur que ho atribuirà al dònut :)
Eliminaquin aiguaxurri més ocurrent! sort que no es menja el forat....del donut
ResponEliminabona mirada des del balcó a l'esmorzar amb diamants!
Gràcies Elfreelang!
EliminaJa deia jo que l'Audrey era una mica "especialeta"...
ResponEliminaM'ha agradat eixe diàleg pur sense cap descripció més, no és fàcil que s'entengui i tu ho has aconseguit, i a més a més amb molt sentit de l'humor :)
Sí, a mi sempre m'ha semblat força "especialeta". Moltes gràcies Ximo :)
Eliminamolt bo! Jo li posaria el donut pel dit i que se'l xupi...
ResponEliminaClar, així no s'engreixa :) Gràcies!
EliminaSi es tracta que el guionista la veu grassa, millor la Marilyn per les corbes, perquè l'Audrey , tenia més classe, però quilos, no gaires...
ResponEliminaBona nit , Loreto.
Segurament la Marilyn també se n'hauria sortit molt bé. Bona nit!
EliminaTens raó, els dònuts tenen un bon gust, però mira:” Cualquier entidad productora es la última en utilizar o degustar su propio producto” Ley de Murphy ...he, he!!
ResponEliminaEl glamur per terra, per fi sabem què tastava a cada escena. :)
ResponEliminaTens raó, quan coneixem els detalls del que sigui, el glamur desapareix. Bona nit, Rafel
EliminaBon relat desmitificant.
ResponEliminaGràcies montse!
EliminaPerò què és un "aiguaxurri"?!?
ResponEliminaAigua marró, bruta de fang. En aquest cas significa un cafè aigualit :)
Elimina