Quan
els avis van sentir dir a la filla que “els deixava els nens per
donar-los vida” van sortir esperitats a fer les maletes.
A
partir d'ara viurien a Canàries i només s'acostarien al poble per
nadal. A segons quines edats, la vida s'ha de dosificar.
Molt enginyós, però els avis no solen fer-ho això, tot el contrari! Encara que hi deu haver de tot...
ResponEliminaSí, sí, no acostumen a fer-ho... El tema està en esbrinar si realment ho fan tant a gust com ens agrada pensar als pares i mares.
EliminaI d'això a dir que deixant-los els néts els fem un favor... n'hi ha un tros.
Una abraçada i bona nit XeXu :)
Com a àvia estic d'acord que la vida s'ha de dosificar... jo no marxaria mai a Canàries, perquè ja me la dosifiquen prou bé des d'aquí... ;)
ResponEliminaUi Carme, a una àvia com tu segur que no li cal que "li donin vida", jo crec que estàs plena de vida! Petons
EliminaTambé és cert que hi ha avis que es passen anys amb la cantarella de "quan ens faràs avis?". Doncs apa, si no volies caldo, aquí en van dues tasses.
ResponEliminaHome sí, aquests s'ho mereixen :)
EliminaTota la raó, Sergi!
EliminaJo crec que més que dosificar la vida s'han de dosificar els nens.
ResponEliminahe, he, he... home que no cal dir-ho tant clar... que ja ens enteníem prou bé amb la metàfora vida-nens... ;)
EliminaÉs que crec que el que fa por als avis és la esa final, nen(s).
EliminaÉs que moltes s finals ha de ser terrible
EliminaConec un munt d'avis sense gota de vida...
ResponEliminaHi ha d'haver temps per tot, però els nens i nenes, son dels pares :)
I tant i els avis només s'ha de dedicar a gaudir-los
EliminaHi ha avis per tot. Entenc la reacció d'aquests, ells ja van tenir fills ara el que volen és gaudir dels néts en les dosis justes.
ResponEliminaSí, hi ha avis per tot. La clau està en respectar el que volen/ necessiten
Eliminasi ja es un marrón quan et fan responsable d'una planta durant les vacances del veí no em vull ni imaginar dels nens bufff
ResponEliminaja veus Pons, massa responsabilitat :)
EliminaNo sé, no sé ... mem si després de Nadal segueixen vius per tornar a Canàries. ;)
ResponEliminaAferradetes!!
També és veritat, sa lluna, Els intensius són durs. Una abraçada!
EliminaAquests avis són molt savis i la filla els ha sortit massa despresa.
ResponEliminasí, i amb moltes galtes :)
EliminaJo ja vaig alliçonant als meus de que aquestes idees només seran per casos exepcinals i no de costum.......
ResponEliminaOstres, que previsor Joan! Fas bé, fas bé :)
EliminaJo no em puc queixar, tot i que en tinc sis, de nets i netes.
ResponEliminaPerò tinc amics que hi dediquen més hores a cuidar-los que al esbarjo. Ja ho diuen: Avis=cangurs barats!
:) Molt ben fet :)
ResponEliminaEstic convençuda que la filla sabia molt bé el que deia. A les Canàries segur que hi han trobat molta vida.
ResponEliminaPenso que hi ha fills que n'abusen molt dels pobres avis, segurament molts pensen que els agradaria poder fer unes vacances tranquil·les, però es troben entre l'espasa i la paret...
ResponEliminaPetonets.
moro del riure... quina raó tens! encara que com esta la vida, molta por em fa que acabarem igual... cuidant els nets! qui es pot permetre una cangur amb sou mileurista?????
ResponEliminaPer donar vida als avis o als xiquets?
ResponEliminaBen fet! Jo també hagués marxat.... Potser més lluny de les Canaries i tot!
ResponEliminaAquests avis s'estimen el seu temps :-) !, em sembla que a molts els hi xuclen el temps...,
ResponElimina