L'escombriaire us desitja felices festes

 La Margarida va observar les fulles gebrades que cobrien la vorera i va alentir el pas per no relliscar. Va treure’s el guant de la mà dreta, va buscar el paquet de mocadors dins la butxaca i va sonar-se. Aquell fred tant viu sempre li feia caure la gota del nas.

Les llums de la ciutat encara estaven enceses i a la Margarida, amb el cap mig enterbolit per la son, li pareixien fars que algú havia col·locat maliciosament entre la boira per mostrar-li el camí inequívoc de l’escola on treballava des de feia més de vint anys.

En tombar la cantonada va veure un d'aquells carros que utilitzen els escombriaires  i, sense parar esment, va llançar el mocador rebregat a dins. 

• Un moment, si us plau, senyora

A l’altre costat del carrer, un home vestit amb un mono gris amb franges de color groc fluorescent li feia senyals amb les mans i s’adreçava cap on era ella.

• Que ha llençat a dins? – va preguntar l’home
• Com diu?
• Que què ha llençat a dins del cubell, senyora
• Un mocador de paper
• Doncs tregui’l
• Què?
• Que el tregui
• Que el tregui? És una broma o què?

L’home restava palplantat davant la Margarida, amb posat d'esperar l'autobús, mentre es burxava el nas amb l'índex, sense ni tant sols treure's el guant de cuir. 

• Senyora, els mocadors s’han de llençar a les papereres, no al meu cubell. Tregui’l.
• És massa d’hora per aguantar segons quins numerets- digué la Margarida, disposant-se a marxar
• No, senyora, no. No pot marxar fins que l’hagi tret. Miri, té una paperera a quatre passes
• Me’n vaig, ja s’ho farà
• Si marxa em veuré obligat a informar a la policia, senyora
• No pot ser veritat
• Ja s’ho pot ben creure. Vostè ha empastifat de mocs l’eina de treball d’un empleat municipal
• Què? Està sonat
• Senyora, la denunciaré per injúries. Estic perfectament capacitat per fer la meva feina. Vaig superar amb nota totes les proves necessàries, testos de personalitat inclosos.
• Me’n vaig, ja en tinc prou d’aquest color- va dir la Margarida alhora que accelerava el pas per allunyar-se'n.
• Senyora! –va cridar l’home- D’aquí tres setmanes li arribarà per correu certificat la notificació del judici ràpid . El carter farà dos intents d’entrega però si no la pot localitzar a casa se li notificarà mitjançant el Diari Oficial del municipi. Que passi unes bones festes.

Els llums de la ciutat s’havien apagat. El cel començava a aclarir-se però la Margarida va preguntar-se si encara dormia.

Lluny quedava l'època en que carters, escombriaires, butaners i serenos desitjaven bon Nadal per quatre duros.