Al començament de poder comprendre'l no m'atreia. Vam coincidir moltes vegades a les cafeteries, a les
biblioteques i a la perruqueria i mai vaig tenir ganes d'acostar-m'hi.
Però la universitat va encarar-nos de ple: massa hores mortes entre classe i classe, massa estones a la cafeteria i massa curiositat pel món dels adults, on tot just m'estrenava. Quan vaig acabar la carrera ja n'era dependent. Necessitava veure'l almenys un cop al dia. I si n'eren dos, millor. Des de llavors m'ha acompanyat en moltes ocasions: abans d'una entrevista de feina, a la cua del banc, durant la pausa per esmorzar a la feina o quan espero que surti l'avió asseguda en una cadira de plàstic de l'aeroport.
Però la universitat va encarar-nos de ple: massa hores mortes entre classe i classe, massa estones a la cafeteria i massa curiositat pel món dels adults, on tot just m'estrenava. Quan vaig acabar la carrera ja n'era dependent. Necessitava veure'l almenys un cop al dia. I si n'eren dos, millor. Des de llavors m'ha acompanyat en moltes ocasions: abans d'una entrevista de feina, a la cua del banc, durant la pausa per esmorzar a la feina o quan espero que surti l'avió asseguda en una cadira de plàstic de l'aeroport.
I, vés per on, després d'un munt de temps i sense saber-ne els
motius, ara ja no em ve de gust. Quan baixo a fer el cafè sota casa prefereixo obrir un llibre que fullejar el
diari.
Precisament quan m'ha tocat una
subscripció al Punt-Avui digital per un any.
La premsa és necessària, encara, pot ampliar les informacions que els altres mitjans ens forneixen en comprimits, aprofita la suscripció. Encara més, si es pot mirar més d'un diari, millor, ni que sigui per la xarxa.
ResponEliminaSí, encara que d'informació no ens en falta (la TV, la radio, les xarxes socials, els diaris...) El que ens falta és temps! Una abraçada, Júlia
EliminaPotser et cal un tema "positiu" i la premsa no ho és gaire..
ResponEliminaPerò cal estar informada, ni que no ens agradi l'actualitat...
No massa, no. Com a molt són positius els suplements de cultura i els dominicals
EliminaJo, una època, només llegia l'article de l'última pàgina del diari, de la Montserrat Roig, cada dia.
ResponEliminaOstres, jo encara no tenia el costum de llegir el diari quan la Montserrat Roig vivia, vaig començar tard. A mi m'agrada la columna de l'Espinàs i la d'en Miquel Cuyàs. També la d'en Matew Tree
EliminaTinc una experiència semblant a la teva. Ara m'agrada llegir titulars i, molt de tant en tant, algun article sencer.
ResponEliminaSí, jo fa un temps que també faig això :)
EliminaSón etapes, de fet!!! Fes el que et vingui de gust quan et vingui de gust! Un petó guapíssima!!!
ResponEliminaTens raó, Mònica! De fet ara llegeixo més novel·la que abans, però el temps apreta. Un petó
EliminaUn bon llibre sempre serà millor que qualsevol diari, potser tens sort i llegeixes coses divertides i no només desgràcies. Però ara hauràs de compartir el teu temps, estar una mica al dia tampoc està malament, però llegeix els titulars i torna al llibre!
ResponEliminaSí, XeXu, fullejar els diaris i llegir els llibres. Prenc nota!
Eliminadons si que és mala sort que et toqui una subscripció digital ara ....jo crec que són dos tipus de lectura molt i molt diferents jo darrerament vaig de bòlit i no tinc els temps que em cal per fruir d'una bona lectura ara això sí diàriament fullejo o llegeixo el diari
ResponEliminaJo fins ara també feia això, però ara m'he acostumat a endur-me el llibre a la cafeteria durant la pausa de la feina. Tot són etapes, com deia la Mònica més amunt
EliminaDona-li una nova oportunitat! hehe Jo depèn del dia prefereixo llegir un llibre també.
ResponEliminaSí, sí, no els deixaré pas de cop, hi estic massa acostumada :) Depèn del dia, jo també ho crec Sílvia
EliminaDe tant en tant m'agrada perdre'm en les seues fulles, però la veritat és que mai he segut molt assidu...
ResponEliminaAixò sí: encara que ara llegeixo quasi sempre les versions digitals, m'atrauen molt més els de paper :)
A mi també, Ximo :). Igualment encara no m'he passat als llibres digitals, encara que no ho descarto
EliminaHe de reconèixer que no compro cap diari, amb les noticies de la tele en tinc ben bé prou i si vull llegir millor un llibre...Una vegada em va tocar una subscripció a l'Ara, però molt amablement, els vaig dir que l'oferissin a algú que en fos lector...
ResponEliminaPetonets.
Ostres, doncs l'Ara és un bon diari i, a més, els bars no acostumen a tenir-lo. M'encanta l'article de l'Empar Moliner. Petonets
Eliminamentre no et compris el llibre de la belen esteban encara no corres perill....ara que si et toquen el punt duran un any....potser millor no dir que no......bon diumenge
ResponEliminaJoan, si vas a l'Hipercor el trobaràs sota un cartellet que posa "1, el més venut". Ahir no vaig poder estar-me de fer-li una foto, no se sap mai :) Bon diumenge
EliminaTan útils que han estat els diaris...: per embolicar antigament els entrepans. Per embolicar el peix. Per eixugar-se el cul, fets a quadres i penjats d'un ganxo darrere la porta de vàter. Per posar sobre el terra acabat de fregar. Per embolicar antiguitats. Per embolicar vidre durant els trasllats de casa. Per encendre el foc... Tot això s'entén després d'haver-los llegit.
ResponEliminaPerò potser fa 'pose' passar-ne directament. ¿Qui necessita notícies?¿I si no fos el Punt?
Les notícies ens arriben per totes bandes, tenim un excés d'informació. Potser per això necessitem reposar de tant en tant. També m'agrada l'Ara i El Periodico, sobretot els articles d'opinió.
EliminaEstic totalment d'acord amb el que diu la Júlia. Els diaris, en paper o digitals, són necessaris per a estar informats. Una de les millors maneres d'esbrinar què passa al món és contrastar el que d'una mateixa notícia en diuen diferents mitjans. La literatura ens aporta una altra visió de la realitat des de la perspectiva de la ficció.
ResponEliminaPenso que les dues opcions són compatibles, tot i que de vegades ens ve més de gust una cosa que l'altra: això ja depèn de molts factors.
Sí, sí, i tant que són compatibles, són coses diferents. Potser el que costa es trobar temps per tot.
EliminaCom t'entenc, noieta... com t'entenc... els diaris s'han tornat una font de disgustos i malestar... (bé, jo ho interpreto així, perquè és el que em passa a mi)
ResponEliminaSí, això que he de reconèixer que moltes vegades m'han servit per inspirar escrits. Però no hi ha notícies gaire positives, no...
EliminaA mi tampoc, la veritat. I també m'havia agradat molt llegir-lo...
ResponEliminaJo només llegeixo els articles d’opinió dels diaris que puc, i no tots, però de l'ARA sí. I aprofito per dir que estic molt d’acord amb l'Helena Bonals. Jo també llegia l'article de l'última pàgina del diari, de la Montserrat Roig, cada dia. Encara la trobo a faltar. Crec que la necessitem molt.
ResponEliminaI punt (final).com ;-))
ResponEliminaSospirem? O fem zapping digital?