Moltíssimes gràcies, Marta C. per les fotos! ( Ja saps que m'estàs malacostumant ? )
FEBRER (Joan Teixidor i Comes)
En cada fil de telègraf
penja un petit estel:
un glop de neu.
En cada àtom del cor
penja un petit ninot:
l'avorriment.
Sols la neu immaculada
un moment ens n'allibera.
(Del llibre Poemes. Barcelona: Publicacions de "La Revista", 1932, p. 9)
Aaaaiiiii! Prometo que algun dia te n'enviaré algun, eh! Però és que a Edimburg no hi ha balcons... ni a la muntanya. A veure si vaig a algun altre lloc...
ResponEliminaGràcies XeXu! a veure, a veure... .)
EliminaOriginals!
ResponEliminaExcel·lent persona, Joan Teixidor. Poeta i editor de Destino. Ell em va publicar les primeres obres i havíem tingut converses molt interessants. Culte, savi, comprensiu.
ResponEliminaMacos, macos, macos aquests balcons!!
ResponEliminaBeneïda neu que ens n'allibera! preciós!!
Aferradetes i bon dia :)
Tornarem a llegir aquest sugerent poema, mentre esperem la propera nevada.
ResponEliminaFita
Molt ben trobat el poema! I aquests balcons són una delícia.
ResponEliminaBalcons amb encant!, m'agrada el color de la façana. Neu alliberadora...:-) com pòlsim màgic!:
ResponEliminaPetó!
Quines fotos tan boniques. Els balcons tenen sempre un encant especial.
ResponEliminaBon poema del poeta d'Olot!
Fa temps que no visito Olot i que no llegeixo un dels seus poetes més il·lustres. Gràcies per apropar-me'ls virtualment.
ResponEliminaRealment preciós!!
ResponEliminaUna vegada en KRT en va deixar unes revistes de Serra d'Or. Molt, molt be. Un gran escriptor.
Aquests balcons i les seves serigrafies són una meravella. Les dues estàtues no les conec...
precioses fotos com el poema ....
ResponEliminaAvorrit aquest febrer? Doncs haurem d'animar-lo!
ResponEliminaNo sabia que t'agradava que t'enviéssin fotos de balcons, aviam si te n'envio alguna!
Gràcies, Rits!
EliminaDoncs sí, espero que almenys algun poeta hi hagi trobat la inspiració... Petonets!!
ResponElimina