divendres, 9 de maig de 2014

La gent gran



Fa un dia ennuvolat. Dos homes es troben al passadís de l’hospital de Banyoles. Porten roba elegant, fan olor de colònia i ambdós s’ajuden d’un bastó per caminar. Pel cap baix tenen més de vuitanta anys.
  • Noi, quan et veig a tu sembla que em miri al mirall- diu el primer.
  • Cagondena, tu! A mi em passa el mateix- respon l’altre abans de clavar-li un copet amistós a l’espatlla.

Crec que el sol no trigarà a sortir.

36 comentaris:

  1. Els somriures sempre ajuden a desfer núvols... I amb converses així... és fàcil que el somriure aparegui.

    ResponSuprimeix
  2. A aquestes edats trobar motius per fer broma i somriure ha de ser mitja vida.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs trobo que la gent gran té molta tirada a fer broma

      Suprimeix
  3. Somriure dona més vitamines que res!

    ResponSuprimeix
  4. s'ha de saber envellir, ajuda a suportar-ho amb enteressa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, n'hem d'aprendre perquè tots som més vells cada dia

      Suprimeix
  5. Conservar l'humor és vital per envellir dignament.
    Aquest parell d'avis ho demostren.

    ResponSuprimeix
  6. Ja ho deia el Sisa, que qualsevol nit pot sortir el sol...

    ResponSuprimeix
  7. deuen ser grans però joves d'esperit!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que puguin dir el mateix de tots nosaltres quan hi arribem!

      Suprimeix
  8. M'agrada aquest humor... Tendre i somrient.

    ResponSuprimeix
  9. Loreto, tal com dic en teu comentari sobre Lorca i Machado, tu dius que: " els criteris d'edats recomanades de les pel·lícules: és més elevada quan hi ha sexe que quan hi ha violència. Per mi no té gaire raó de ser"

    Doncs aquí et deixo la mini serie per si tens ganas de veure-la. Jo ja et contesto que per una escena d'amor el col·legi va demanar als pares un consentiment per poder veure aquesta escena.

    La minisèrie narra la vida del bisbe català Pere Casaldàliga i la seva incansable lluita a favor dels pobres i els més desafavorits de la regió brasilera del Mato Grosso. Es centra en els primers anys de la seva estada al Brasil, des que hi va arribar el 1968, i mostra —de forma obligadament resumida i simplificada, però en tota la seva cruesa i violència— el panorama desolador que s’hi va trobar, en un país governat per una dictadura militar (com aquí) al servei de les oligarquies i dels grans terratinents, que mantenien els indis i els brasilers pobres sotmesos a l’esclavatge i al terror, sense escoles ni hospitals ni medecines, mentre els prenien les terres i assassinaven sense pietat tothom qui s’hi oposés. De seguida, Casaldàliga s’adona que cal prendre posició en aquella lluita per la supervivència i es posa decididament, i per sempre, al servei dels indefensos, fins amb risc de la seva pròpia vida.

    http://www.tv3.cat/videos/4975851/Descalc-sobre-la-terra-vermella---capitol-1

    http://www.tv3.cat/videos/4976051/Descalc-sobre-la-terra-vermella---capitol-2

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Josep, ja la vaig veure quan la van passar per TV3, va agradar-me força

      Suprimeix
  10. Quina manera més maca d'envellir, amb una flor i la seva tendressa...

    ResponSuprimeix
  11. Posats a parlar d'anys, aquest mes en fem el meu home, un fill i jo. Ja tens raó, ja, ¡cagondena!

    ResponSuprimeix
  12. Reconeixe's en l'altre és una gran qualitat humana. És una escena plena de vida :)

    ResponSuprimeix
  13. Poder tenir aquest sentit de l'humor a aquestes edats ha de ser la gasolina per tirar endavant

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, i segur que, com tots, n'han passat de tots colors

      Suprimeix
  14. La tendresa de la gent gran, que sempre ens fa somriure...Malgrat tot, el sol continua sortint, per il·luminar-los tanta vida!
    Petonets, Loreto.

    ResponSuprimeix
  15. M'ha fet somriure, perquè generalment a cert< edat, un es veu més jove que als de la seva mateixa edat ;)

    Aferradetes i molt bon dia!! ☺

    ResponSuprimeix
  16. Com deia la Ma. Aurèlia capmany: "Si no saps ser feliç ningú pot ensenyar-te'n."
    D'una conversa (aparentment) senzilla, has fet un post molt interessant.
    Fita

    ResponSuprimeix
  17. A mi m'ha recordat el meu avi. Una vegada es va trobar una dona que feia 30 que no veia i va dir: "Caram, com s'ha envellit!" :)

    ResponSuprimeix
  18. Quina escena més tendra, així és una alegria fer anys!.

    ResponSuprimeix
  19. Aquest post reafirma la meva convicció que de vegades no fan falta un munt de paraules i descripcions per resoldre convenientment una situació i fer volar de pas la imaginació del que les interpreta. En aquest cas jo, que per un moment he tornat a veure el meu avi en les teves paraules. Molt bonic i molt tendre.

    ResponSuprimeix