diumenge, 22 de juny del 2014

Banyistes de South Beach - Relats Conjunts

John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach
- Passa'm el llargavistes, ràpid!- va manar en Pepitu a la Cinta, la seva promesa.

En Pepitu va guaitar a través de les lents, esforçant-se per controlar els nervis. Allò era increïble. No havia vist res semblant d'ençà que havia aparegut a tots els diaris del país la fotografia de la duquessa de Berry submergint-se a les aigües de la platja de Dieppe .

Si els ulls no l'enganyaven (i amb els binocles havia comprovat que no) la sorra de la platja de la Fosca, normalment ocupada per petites embarcacions de pesca, avui era plena de dones. N'hi havia de grans i de joves, de morenes i de rosses, de molsudes i de seques... això sí, totes estrangeres. I totes duien un vestit de bany minúscul. En Pepitu no se'n sabia avenir. Quin pet de cames! Quins escots! Quines pells més amoroses!

Va abaixar els binocles per recuperar l'alè i fou llavors quan ensopegà amb la mirada de reprovació de la Cinta.
- Al final farem tard a la primera missa... no has pescat prou per avui?
- Sí, ara marxem, espera un moment, amor
- Que estrany- va pensar en Pepitu mentre forçava la vista a través de l'aparell, que carai... HOMES! Hi havia dos homes entremig d'aquell bé de Déu de sirenes. No s'ho podia creure. Com ho havien aconseguit? Hauria donat una cama per saber-ho. Una cama i els dos braços!
- Marxem ja?- va insistir la Cinta.
En Pepitu va virar la nau d'un cop de timó.
- Allà segur que trobarem un grapat de crancs- va dir. -No pateixis, si no arribem a la primera missa, ja arribarem a la segona-.

La meva participació a Relats Conjunts  Juny 2014. 

20 comentaris:

  1. Aquest Pepitu s'ha de fer perdonar! :)

    ResponElimina
  2. He, he, molt espavilat aquest Pepito, no sé si trobarà algun grapat de crancs, però si alguna sirena...
    Trobo que hi ha molt de contrast entre el matrimoni conservador i la modernitat de les banyistes...
    Bon vespre, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, li toca, pobre. Bon sant Joan, Roser

      Elimina
  3. Pobre Pepitu... No era lloc que volia ser! Bé ho havia d'intentar!

    ResponElimina
  4. La Cinta, si s'ho proposa, pot buscar-hi el cantó positiu. Ella també és una sirena. I si el Pepitu és pescador, segur que pica.

    ResponElimina
  5. Algú li hauria de regalar una canya a la Cinta. Segur que ella també en farà bon ús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, no sé, hauria de superar molts prejudicis, però potser sí!

      Elimina
  6. Em sembla que la Cinta no arribarà a la segona missa tampoc. En Pepito ha pres una decisió, la força de la natura el crida. Més val que es vagi acostumant, que em sembla que el seu home encara no ha pescat prou avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser portava massa temps fent veure que no sentia la "crida", l'home!

      Elimina
  7. No sé si pescarà gaires "crancs" amb la Cinta al costat...
    Clar que ella també pot provar de tirar l'ham!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que li és igual això, al Pepitu. I sí, la Cinta podria tirar l'ham, hi ha menys "sirenus" però no se sap mai :)

      Elimina
  8. m'ha agradat aquest relat molt ben ambientat en l'epoca i amb una mica de picant, carai amb el Pepito!

    ResponElimina
  9. en sembla que poc pescara en Pepito i menys amb la Cinta ;)

    ResponElimina
  10. Ho havia d'intentar, ara cal esperar que la Cinta es decideixi a fer el pas.

    ResponElimina
  11. Ja em veig el lluç a l'aigua i la Cinta de rebot, en faran una bona sopa de peix.

    ResponElimina