Diuen que, a començaments de l'any vinent, el govern suís convocarà un
referèndum per decidir la conveniència que l’estat pagui 2.500 francs mensuals durant tota la vida (més de 2.013 euros) a tots els ciutadans del
país, treballin o no. Poca broma! En cas que s'aprovi, la mesura els costarà 200.000 milions de francs a l’any, o sigui, un terç del producte
interior brut del país. A canvi, pretenen acabar amb les
desigualtats socials i econòmiques, una de les principals fonts de malestar i
conflictes del capitalisme.
Els detractors de la mesura argumenten que desincentivarà molta gent
a buscar feina. Els defensors, en canvi, diuen que no és cert ja que
la majoria dels ciutadans continuaran aspirant a guanyar més de 2500
francs, atès que el cost de la vida a Suïssa és molt alt.
És evident que comparar Suïssa amb Catalunya és, com a mínim, perillós perquè cobrar 2.013 euros allà no és el mateix que
cobrar-los aquí. Podem fer-nos una idea de la diferència del cost de la vida recordant que, malgrat Suïssa és un dels pocs països europeus que no té estipulat cap salari mínim interprofessional, el passat maig van rebutjar per referèndum i per una amplia majoria la instauració d'un salari mínim legal de 4.000 francs (3.270 euros), el qual hauria estat el més alt del món però tampoc seria desproporcionat perquè el lloguer d'un pis decent a Ginebra no baixa dels 2000 francs. Igualment, hem de tenir en compte que el seu índex d’atur és del 3,2 %, ben allunyat del nostre 20,2%.
Tot i així, em pregunto si, ara que ens tocarà construir un país lliure però també més igualitari, modern, culte, democràtic i sense tanta corrupció, els catalans
proposéssim una mesura semblant, adaptada al nostre nivell de vida,
no hi hauria qui es posaria les mans al cap i exclamaria: Si home!
Que treballin i no vagin tant al bar!
ara ho hauria de buscar, però diria 1ue aquest referendum ja es va fer i la gent va votar que no, debia ser pel més de maig o potser abril. A més, la proposta és una bestiesa economicament inasumible, fins i tot per Suïssa.
ResponEliminasalut
Francesc, va convocar-se el referèndum per un salari mínim interprofessional al maig i va sortir que no per amplia majoria. Ara tenen pendent el referèndum dels 2500 francs per tothom, sense anar lligat a tenir feina. Diuen que el faran a principis de 2015.
EliminaDisculpa, em sonava que havien votat quelcom feia uns mesos, i era això del salari mínim, Jo mhavia quedat amb el NO.
EliminaAqui a Espanya ja existeix el salari de 2500 francs sense treballar, per aixó però, has de ser diputat d'algun Parlament Estatal o autonómic.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDonar sense res a canvi pot ser molt perillós, el que cal és un salari mínim molt més que decent i sobretot un topall de salari màxim, que aquí és on hi ha més injustícia.
ResponEliminaM'agrada que donis ja per fet que serem un estat propi :-)
ResponEliminaNo sé si és assumible per Suissa, però sí que sé que els suissos i els catalans som molt i molt diferents i estic seguríssima que aquí desincentivaria moooooooolta gent a treballar. De cap manera seria assumible, però si ho fos, tampoc no estic massa segura que fos bo.
Ara, crec que seria genial que pogués ser així i a sobre el país funcionés. Entre el desig i la realitat hi ha un gran desnivell.
Som molt diferents de suïssa però a mi el que m'agrada és el seu sistema per poder convocar un referèndum per conèixer el que vol el poble 100.000 signatures i llest. Està clar que Suïssa té menys població que Espanya, però fent-ho en percentatge potser no seria mala idea. A més a més allà el resultat es vinculant!
ResponEliminaHe de donar la raó als meus companys, potser per vicis adquirits al llarg de la història, o perquè som així, no ens poden donar diners a canvi de res, perquè no farem res. És més, ho trobo terriblement injust pels que treballen. Potser el sou base per ells seria tan minso que per força has de guanyar diners per una altra banda si vols viure mínimament bé, però el que no té lògica és que tant els que treballen com els que no percebin el mateix. Realment, aquí no treballaria ni cristo, n'estic segur.
ResponEliminaEl tema del salari mínim no està tan malament, però no el vergonyós que tenim aquí, i potser una retribució fixa per aquells que no treballen però que demostren que busquen feina activament. Tenim moltes coses a millorar, però a mi m'agrada el sistema d'escala salarial en funció de la formació, si és que el país té un bon programa de formació segons necessitats, perquè si no se'n va tot a la merda.
També penso que pagar un salari mínim igual per tothom és força perillós...Potser els suïssos són d'una altra pasta i continuaran esforçant-se, però aquí, per desgràcia, hi ha molta picaresca; no crec pas que donés bon resultat, si ara ja hi ha gent que prefereix cobrar l'atur abans que buscar feina!!!
ResponEliminaNo crec que aquí fos la millor de les idees... diguem que la picaresca està massa arrelada com per fer-la desaparèixer i son masses les persones que ja en tindrien prou per viure sense treballar
ResponEliminaA mi m'agrada opinar de tot i m'agrada l'economia, així que allà vaig:
ResponElimina1. El salari universal és possible? Sí, és clar. No cal ser economista per saber que qualsevol estat es podria permetre donar 0,01 € al mes a cada ciutadà. Tampoc calen moltes llums per saber que cap estat es podria permetre donar 1.000.000 d'€ al mes a cada ciutadà. Llavors el quid seria trobar quina quantitat es podria permetre i de quina manera aquests diners redistribuïts interaccionarien amb l'economia del país.
Avantatges: que tothom tingui un mínim de diners per viure.
Desavantatges: que això ho ha de pagar algú. Normalment tots hi estarem d'acord a l'hora de repartir però els problemes vindran quan toqui decidir qui es grata la butxaca.
Com diuen alguns, molts deixaríem de treballar per diners (jo reconec que ho faria o intentaria guanyar diners fent coses que m'agraden, com escriure novel·les). La pregunta és qui treballaria? Segons anés augmentant la renda mínima, menys gent treballaria per diners i els que seguissin treballant haurien de pagar entre menys la renda mínima per tothom. És a dir que tindrien impostos cada cop més alts que, alhora, els desincentivarien per treballar.
On podria funcionar la renda mínima? A països o regions que no depenguin dels impostos dels ciutadans. Per exemple Noruega, Qatar o Veneçuela tenen petroli per nodrir les arques de l'Estat i repartir entre la població sense que calgui treballar. També podria fer-ho Extremadura, ja que els ingressos de la CCAA depenen en bona mesura del que es recapta fora de la CCAA.
Cal un subsidi per tothom? Jo crec que el millor és justament el contrari: que no sigui per tothom sinó per qui ho necessita. I que no sigui un subsidi (a canvi de res) sinó que calgui fer alguna cosa per rebre aquests diners. Per exemple tasques socials (cuinar en menjadors comunitaris, netejar boscos, col·laborar amb casals de gent gran o d'infants...). D'aquesta manera la persona que rep els diners se sent útil i integrada a la societat i respectada per aquells que li estan pagant el sou amb els seus impostos.
No sé com pot funcionar una mesura així a Suïssa, però si que imagino com podria anar per aquestes latituds i el que em ve al cap amb posa el cabells de punta.
ResponEliminaNo estic gaire informada, però, en principi, no en sóc partidària
Un salari mínim assegurat podria ser compatible amb la honradesa dels treballadors, sempre i quan hi hagués un control exhaustiu que impedís que algú cobrés el subsidi mentre treballés en negre en alguna feina.
ResponEliminaTambé hi hauria d'haver més control en els eres, etc. A vegades s'acomiada una persona de 50 anys per contractar un treballador més barat o amb menys dret.
La regulació laboral d'una nova República hauria de ser revolucionària.
No cal desconfiar sempre dels més desafavorits, quan la realitat ens demostra (en tenim casos recents) que són els més poderosos els grans estafadors.
Jo encara estic en la fase de preparar-me per a un salari personal digne d'aquest nom...
ResponElimina