Dins la cafeteria una senyora allarga el telèfon a una nena d'uns dos anys.
- Paula, carinyo, és la mama. Digues-li hola.
- (...)
- Digues "hola mama", va, "hola mama" - insisteix la que deu ser la seva àvia.
- (...)
- Ara no vol. Paula, vinga bonica, "hola mama", "hola mama".
- (...)
- Doncs no hi ha manera. Paula...LLETJA!
- (...)
- Filla, que exagerada... Quin mal faig per dir-li lletja a la nena? .
Les paraules dites són lleugeres, veloces i s'encasten a la cara de qui les sent, com un paper empés per la tramuntana. Les paraules escrites són lentes, pesants i el lector tria si les vol prendre. Escriure es tenir i donar llibertat.
Li pot crear algun complex!
ResponEliminaMmm... maco no és dir-li això a la nena, però a mi em sembla que no n'hi ha per tant... o sí?
ResponEliminaNo, no n'hi ha per tant però el contrast entre les floretes i l'insult, en pocs segons, ės curiós
EliminaDoncs per a mi el més lleig és que la nena no vulgui parlar amb la mare. Per cert...ben retrobada Loreto!
ResponEliminaHola, Loreto!! De petita sempre feia el que em deien per si de cas... ;)
ResponEliminaMai m'ha agradat aquesta obligació que de vegades posen als nens per una cosa tant simple. Ells de vegades estan al seu mon i no cal obligar-los tant.
ResponEliminales avies solen ser pesadetes amb la mainada, i els avis també.
ResponEliminaQuan ménys cas se'ls faci millor, atès no poden aportar res a la mainada actual, ni tan sols coneixement o experiència...
Hala!
EliminaL'àvia no li ha de dir lletja a la nena, perquè en aquell moment no faci el què a ella li sembla que toca... Deu està en el seu món de fantasia i segur que se l'estima molt la mare, però aquesta mania d'obligar-los...
ResponEliminaPetonets, Loreto.
Pobres àvies, ja hem rebut! :)
ResponEliminaTossuda la mossa!
Hi ha gent que es pensa que pel sol fet de ser petits, els nens són uns ximplets... Que no se'n recorden ells de la ràbia que feien aquestes coses?
ResponEliminales nenes encara que petites tenen dret a decidir!
ResponEliminaPenso que la gent, no només els avis, sinó en general, sempre volen que els nens ho facin això, i no veuen que en aquell moment no volen, llavors passen del: " vine bonica que és la mare, a ser esquerpa". Quan vegi a la seva mare es tirarà a sobre d'ella. Amb els petons passa igual...
ResponEliminaEls nens de dos anys no sempre fan cas a les avies pesades. I les avies pesades solen perdre la paciència aviat. Un clàssic
ResponEliminaLes criatures fan les coses quant els hi vaga no quant nosaltres volem... I de ser Paula bonica a passar a Paula lletja en zero coma zero en sembla ridícul.
ResponEliminaJa veus: i per aquestes xorrades s'usen els telèfons...
ResponEliminaNaixem tossuts
ResponEliminaAixò és maltracte! Total i absolut.....
ResponElimina