_BE000.jpg)
En
Josep M. Espinàs diu que no tornarà a recórrer els mateixos camins
a peu per evitar d'alterar la idea que en aquells moments va
fer-se'n. Prefereix quedar-se amb la seva veritat, malgrat no tingui
en consideració el pas del temps, perquè, al cap i a la fi, és tant bona
com qualsevol altra.
Ahir
vaig tornar a Manderley, o sigui, vaig tornar a mirar Rebecca, el film d'Alfred Hichtcock que dóna nom a un tipus de
jaqueta curta, de punt, que va estar de moda fa uns anys.
El
primer cop que vaig veure la pel·lícula devia tenir uns 8 anys i recordava, sobretot, la mansió envoltada de flames i una ombra a la
finestra. De fet, em pensava que el foc n'era el protagonista, com
succeeix a “El colós en flames”.
Si teniu present la història sabreu que no hi ha cap incendi fins 3 minuts abans
del final. I és que tots elaborem les nostres veritats com ens dóna la gana.
Ara que comentes Rebeca, penso en una cançó espanyola que va sortir per aquell temps, i que feia: "Sombra de Rebeca, / sombra de misterio,/ tu eres el motivo / de mi cautiverio, ¡oh Rebeca! Fatal obsesión..." (més o menys). I és cert que Rebeca, malgrat els anys, hagi quedat ancorada en alguns cervells.
ResponEliminaCaram, quina cançó :) suposo q per això és un clàssic
EliminaI aquí està la gràcia , Loreto que cadascú ens fem la nostra pròpia pel·lícula de la vida...Per cert, Rebeca l'he vista un munt de vegades i sempre m'agrada i és que jo també havia dut rebeques...
ResponEliminaPetonets.
Jo només n'he portat un cop: per la primera comunió :) bon dissabte!
EliminaÉs que la memòria es selectiva i sempre reté allò que ens impacta més. O allò que ens interessa més i obvia tantes coses!!!
ResponEliminaNo estic molt segura que això sigui molt fantàstic, però és així...
Per això recordem més les coses dolentes q les bones. Però és que és impossible recordar-ho tot
EliminaForma part de la nostra llibertat.
ResponEliminaFa molts anys que no la miro, potser ho torno a fer.
I aquesta llibertat sí que ningú ens la pot prendre. Bon dissabte, Joana
EliminaCom la claves, com gairebé sempre. La Carme ho explica bé, però m'agrada la teva manera de dir-ho, elaborem la nostra veritat com ens dóna la gana. Portat a altres terrenys, déu n'hi do la sorra sobre la que fem créixer els nostres pilars. Fins i tot de vegades ho sabem, i tanquem els ulls, que ja ens va bé així. Però parlant de la pel·lícula, em sembla un cas molt clar, què ha d'impactar a una nena de 8 anys? No l'he vista, però per la coberta sembla una història de fortes passions, difícilment comprensible per un nen o nena. Ara, un incendi de seguida aprenem què és, i impressiona. Fa gràcia veure que el record que ens vam quedar era una fotesa en el global de l'obra, però per nosaltres era el tot.
ResponEliminaDoncs sí, segurament el foc era allò q podia entendre millor. Pel q fa a les recomanacions d'edat de les pel.lícules de vegades em sembla una bajanada però d'altres penso q tenen molta raó de ser
Eliminaben cert, cadascú recorda allò que més li ha impactat i que no te per que ser el més important o el principal.
ResponEliminaAixò deu ser l'art, no ?
Eliminaja fa temps que es va comprovar.....sempre quan recordem solem canviar i seleccionar i adaptar allò recordat segons el moment, les preferències etc ......mai és el mateix que en l'original , de petits ens impacten i magnifiquem certes coses
ResponEliminaSí, i fins que no desmentim les nostres veritats ens les creiem.
EliminaCom tu, fa molts anys que vaig veure la pel•lícula i com tu el primer que m’ha vingut al cap quan he llegit el teu post és l’incendi final. Ara m’has picat la curiositat i tinc ganes de tornar a veure-la. Serà interesant confrontar les dues percepcions i comprovar que ha canviat en mi en aquest gavadal d’anys. Com sempre Loreto, tens l’estranya virtut de despertar en mi curiositats precises.:)
ResponEliminaT'emportaras una sorpresa, ja veuras :)
EliminaDiria que he vist Rebecca 2 vegades, Potser més, i gairebé no recordo res. La meva memòria deu ser massa selectiva.
ResponEliminaJa veig q no és la teva peli preferida :)
EliminaJo coneixia una psiquiatra que per un temps li hagués agradat ser Rebeca, per estudiar-la. Suposo que li fascinava el fet que una morta pogués tenir tal personalitat que sigui capaç de protagonitzar una pel·lícula sense sortir ni una sola vegada. Loreto, jo segueixo sentint devoció per aquesta pel·lícula que és una de les meves preferides de tots els temps.
ResponEliminaNo sé, potser qui seria més digne d'estudi seria la segona dona, no? Pel fet de tenir gelós d'una morta. A mi tb m'ha agradat, la peli.
EliminaLa pel·lícula l'he vist un munt de vegades i el que menys recordava era l'incendi final.
ResponEliminaQuan penso en Rebeca em ve a la memòria una història força folletinesca, el tipus de xaqueteta, a la que va donar nom el film i, sobre tot, la majordoma tan diabòlica.
Ja, és que el tema de l'incendi és molt secundari. Sí, la interpretació de la majordoma és boníssima
EliminaQuin rotllo de peli. La pitjor peli d’en Hitchcock que he vist mai.
ResponEliminaNo ens poden agradar totes! :)
EliminaMolt ben trobat, aquest enllaç tan personal entre la pel·lícula, la infantesa i la memòria selectiva.
ResponEliminaLa idea de l'Espinàs (i la teva) van en el mateix sentit que la del filòsof Heràclit quan deia que tot està en canvi continu i que, per tant, és impossible banyar-se dos cops en el mateix riu: ni nosaltres ni el riu som sempre els mateixos.
Doncs estic d'acord amb el filòsof, bona metàfora. I certa.
EliminaVaig veure Rebecca aquest hivern. I si, em va impactar força.
ResponEliminaLa teva reflexió final m'ajuda moltíssim ens fets, en veritats que crec que miro massa desviaxadament.