Tren geltokia
Neguko igande goiz hotz honetan
nora gabeko trena nasa ondoan isil
barne ilun ate-leihoak oro
hertsirik lo balego bezala...
Ametsetan, agian, zuk eta biok behin
zoriontasunera egin genuen
joan-etorriko bidaia labur hura
ezin ahantzirik...
Neguko igande goiz hotz honetan
burdin bide luzeak zerumugaz bestalderantza doaz,
haiek ere nonbait, azkenean,
bi maitale dohakaberen gisa,
elkartuko diren esperantza zoroan...
Luigi Anselmi
Como un gran árbol negro
Como un gran árbol negro nos acoge la noche
en su copa, repleta de nidos y de estrellas.
O como oscura mar cuyas altas espumas
llegan alguna vez a acariciar el cielo.
Bajo las tibias aguas se deslizan felices
los peces relucientes del deseo
ajenos a las playas que inmóviles acechan
ocultas tras las olas.
Sobre la piel ardiente las manos y los labios,
navíos silenciosos, confunden sus estelas.
Abrázame otra vez: abrázame, amor mío,
antes de que los pájaros desplieguen
como una gran pancarta azul el cielo
y exijan, implacables, con sus gritos furiosos
el fin de nuestra dicha.
Moltíssimes gràcies una altra vegada per les fotos, XeXu !
Si voleu llegir més poesia d'autors bascos, doneu un cop d'ull a aquest blog
Estimo molt el País Basc, deu ser perquè he treballat allà bastants tems. Estimo el lloc i la gent des de tems molt difícils, i també aquests balcons que en XEXU t'ha regalat. Moltes gràcies pel poema, Loreto.
ResponEliminahttp://poetasvascos.blogspot.com.es/search/label/Poemas
Gràcies. Ja ho veus, el segueixo des de fa molt temps
Sempre que hi he estat, m'hi he sentit com a casa. Una abraçada
EliminaQuina colla de balcons més xulos!!!
ResponEliminaSí, els balcons de fusta són acollidors
Eliminagracies pel poema i per el bloc... Els balcons del Xexu una xulada!!!
ResponEliminaDe res :) En XeXu sap mirar i fotografiar
EliminaOstres, ja ni hi pensava que aquests balcons no havien sortit encara. Fa molt temps d'aquest viatge, era per setmana santa, no? Això vol dir que ja en toca algun altre! Ja saps que caçaré balcons per tu!
ResponEliminaCrec q sí q era per setmana santa, els tenia a la carpeta de pendents. Mentre només cacis balcons, rai :)
EliminaEnhorabona per la tria d'aquest poema. M'agrada llegir-lo en basc, encara que no l'entengui. Així, quan llegeixes la traducció et torna a captivar.
ResponEliminaEnhorabona també el "caçador de balcons" Amb els colors de la ikurrinya.
Sí, ja l'he buscat expressament en basc. Es una llengua tant diferent i bonica que desconcerta.
EliminaM'encanta!
ResponEliminaLa poesia també :)
Gràcies, Joana
EliminaSempre que veig balcons de fustam'aturo a mirar-los, sobretot si hi ha flors, trobo que donen un aire molt característic a les cases!
ResponEliminagràcies pels balcons i pels poemes.
Petonets.
Són molt mediterranis, oi?
Eliminaxulissims!!! aviam si recordo fotografiar-te'n!!!
ResponEliminaA veure, a veure ... :)
EliminaSi fos en català el podria comentar al meu bloc.
ResponEliminaDoncs llàstima, Helena
EliminaFora un bon exercici per a qualsevol poeta traduir aquest vers al català i així hi hauria les tres versions i fins i tot es podria comentar a segons quins blogs. Jo ho faria, perquè és interessant, però aquests dies vaig curta de temps. Bonica població, aquesta i, si no m'equivoco, abertzale.
ResponEliminaOstres, doncs és una llàstima. Seria un luxe poder-lo llegir en català.
Eliminagrans balcons els del pais vasc, i grans persones que els ocupen
ResponEliminaEls balcons són encantadors. I la poesia em sembla molt bona, m'ha agradat molt. No conec aquest autor. Gràcies per descobrir-me'l.
ResponEliminagràcies! tot i que no he anat mai al país Basc, em cau simpàtic, tinc bons amics bascos i navarresos ....zorionak !
ResponElimina