Saps a què hem jugat
avui, a l'hora del pati, amb la Mariam?
Jo sóc una fada i faig que la
Mariam i la seva germana es tornin petites, tant petites com la barrufeta. Així, si els prenen el pis, podran anar a viure sota d'un bolet dels que tenen taques. I si algun dolent vol tornar-les a fer fora de casa es morirà de mal de ventre.
Tal com dius Loreto. No es pot fer gaire broma amb els desnonaments.
ResponEliminaEl desig de la fada el comparteixo: mal de ventre als especuladors!
Per sort els nens son tant forts que són capaços de convertir en joc les situacions més desesperades.
EliminaPer desgràcia, els dolents tenen antídot per tot.
ResponEliminaNo sé què passaria si es mengessin un bolet com el de la foto...
EliminaLa canalla troba solucions per tot. Llàstima que no siguin del tot aplicables al món dels adults, perquè a més d'un ens agradaria fer-li agafar un mal de panxa...
ResponEliminaAlmenys els serveix per desfogar-se. Llàstima que, com dius, no puguin aplicar-se a la vida adulta.
Eliminala llàstima és que no hi ha bolets per guarir als nens desnonats. En el fons el que s'ha de repartir es 'bolets' als desnonadors.
ResponEliminaBolets, castanyes i pinyes
EliminaM'encanta veure el món amb ulls de nen!
ResponEliminaA mi també, sobretot quan ja comencen a ser grans i tenen les seves raons.
EliminaEntre el text i la hora de publicació del post hi ha un gran espai. He estat buscant un missatge ocult, però no, només hi ha salts de línia.
ResponEliminaSí, ja, fa dies q surt així. Estic esperant q els espais desapareguin sols :)
EliminaVeus, Pons? Amb l'ordinador no, però amb el mòbil m'ha sortit
EliminaQuè bo... I mira que és una realitat dura, però sempre es necessaria la mirada d'un nen...
ResponEliminaElls no la fan menys dura però sí més suportable
EliminaQue trist que de ben petits ja hagin de trobar aquestes solucions, cada vegada més freqüents
ResponEliminaQuina sensació d'agredolç, els punts de vista dels nens sempre ho endolceixen tot, però que trist que hagin de jugar a aquestes coses...
ResponEliminaSí, però que els facin fora no vol dir que es mengin la casa (bolet verinós). I aleshores estaríem igual...
ResponEliminaPetonets.
La mirada dels nens sempre sorprèn i que juguin a aquestes coses també, tot els hi arriba!.
ResponEliminaEncara que de vegades no ens ho sembli, estan ben atents...
ResponEliminaLa visió dels nens es sempre sorprenent. El que es trist es que hagin d'inventar aquest jocs... massa aviat s'adonen del que passa al seu voltant
ResponEliminaUf!
ResponEliminaTremend! El nens busquen solucions a les injustícies. És trist que tan menuts les hagin de patir en carn pròpia o en la dels seus companys.
ResponEliminaés brutal com fins i tot els infants estan immersos de ple en l'actualitat amarga que ens toca viure ....la solució és de conte però almenys és una alternativa
ResponEliminaMolt bé, Loreto. M'has recordat els caramels màgics del conte de la meva infantesa, que feien tornar invisible, o sortir punxes si et volien tocar, o fer-te petiteta, petiteta...
ResponEliminaRoald Dahl, en català. Ets bona.... :-)
ResponEliminaSi no fos perquè darrera si amaga tot un rerefons de tristor i gent que pateix, gairebé podríem fer un somriure per la innocència d'aquestes criatures...
ResponEliminaBon cap de setmana.