diumenge, 23 de novembre del 2014

Martells

Quan era estudiant de l' ESARQ, la Maite va obtenir totes les beques, premis i reconeixements possibles. Va graduar-se amb matrícula d'honor i gràcies a aquests bons resultats i als contactes que li va facilitar el seu oncle, se li van obrir les portes dels despatxos d'arquitectura més prestigiosos del món: Paul Andreu, Stan Allen, I.M Pei, Zaha Hadid, Norman Foster, Tadao Ando...
Però ella no tenia cap ganes de treballar d'arquitecta. De fet, no volia treballar de res. Preferia fer com aquells joves japonesos que, abans de endinsar-se en el món laboral, els permeten disfrutar de un o dos anys de bogeria absoluta, durant els quals ningú no els demana responsabilitats de res.
Si havia estudiat arquitectura, havia estat per fer content a aquell oncle que sempre l'havia tractada tant bé i que, d'altra banda, també era un arquitecte amb molt de prestigi. Es sentia orgullosa d'haver-ho aconseguit però ara no sabia com fer-ho per no decebre'l.
Fou per això que, quan l'any passat, l'arquitecte de Tòquio Shigeru Ban va obtenir el premi Pritzker se li va ocórrer la idea: ella també s'hi presentaria i, fins que no aconseguís guanyar-lo, no es posaria a treballar. El tarannà exigent i perfeccionista que havia demostrat durant tota la vida seria el pretext ideal perquè ningú no la qüestionés.
Va treballar durant mig any, dedicant-s'hi a consciència, tal com estava acostumada a fer, i finalment obtingué un resultat força esperançador. 

De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982


L'obra era de ferro macís i estava composta de milers de martells amb les maces ben afilades que es recolzaven un a l'altre. Qualsevol pressió a la base d'un dels mànecs podria desequilibrar el conjunt i fer que tots els martells caiguessin com fitxes de dòmino.
A la Maite se li escapava el riure per sota del nas quan va presentar el projecte als membres del jurat. Malgrat això, va defensar-lo amb totes les forces: “si ens ajudem els uns als altres, tots seguirem dempeus. Si un cau, caiem tots”. L'objectiu era fer arribar el solidari missatge a les noves generacions i, per tant, com que tothom sap que els joves no escolten, calia ubicar la vasta estructura davant dels seus nassos: a les portes principals de les escoles, instituts i universitats de tot el país.
Al cap de tres setmanes, una trucada d'una periodista de l'ABC va desvetllar-la de la ressaca de la nit anterior. Li va tornar a la boca el regust del gintònics que encara no havia digerit:
- Senyora Maite Calatrava. Ens hem assabentat que ha guanyat el premi Pritzker d'enguany. Quan li va bé que l'entrevisti?

La meva col·laboració al blog Relats Conjunts 


23 comentaris:

  1. Si ve d'un Calatrava no és d'estranyar que sigui ABC qui truqui primer.

    ResponElimina
  2. El missatge es valia el premi... Com el teu relat, molt i molt original! Ara s'haurà de posar a treballar, o potser no li caldrà :)

    ResponElimina
  3. Molt bo!
    Dient-se Calatrava, gairebé que la Maite hi estava predestinada... Si més no, a "donar la martellada".

    ResponElimina
  4. El que diu la Sílvia, ara ja s'ha quedat sense excusa per no treballar, i a més, havent guanyat el premi, estic segur que se li girarà molta feina!

    ResponElimina
  5. Doncs se bla que li ha sortit el tret per la culata i li caldrà treballar o buscar-se una altra excusa...

    Un bon relat, Loreto. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  6. h ha ha i ara li tocarà deixar de divertir-se no? molt bo i original el relat!

    ResponElimina
  7. Molt original, el relat i "l'obra" de la Maite Calatrava.
    I molt divertit.

    ResponElimina
  8. Noia... precisament aquest mitjà?
    Quin disgust!

    ResponElimina
  9. Doncs ja és pot posar les piles i començar a pencar.
    Un relat original, l'obra de la Maite encara més

    ResponElimina
  10. I si haguessin confós el Calatrava dels ponts amb el Calatrava dels "Hermanos Calatrava?

    ResponElimina
  11. D'això se'n diu tenir una flor al cul, quina sort. Clar que dient-se Calatrava...

    ResponElimina
  12. Té el seu punt que sigui l'ABC qui li doni la notícia.

    ResponElimina
  13. Arquitecta amb consciència social... Va instal·lar l'obra al Berlin Oest i al cap de poc temps tothom va aprofitar els martells per trencar el mur.

    ResponElimina
  14. Sembla que va ser l'última en assabentar-se'n...En broma en broma... Ara haurà d'esforçar-se per mantenir l'estatus!
    Petonets.

    ResponElimina
  15. Me gustó el texto y aprendí algo también.
    Conste que me propuse no usar el traductor, posiblemente se me haya escapado alguna palabra, pero tantos viajes a Catalunya al final algo me enseñaron.
    Una abraçada.
    HD

    ResponElimina
  16. M'ha agradat el gir sobtat que li has donat al final.
    Això promet! Felicitats!

    ResponElimina
  17. I a mi que aquesta obra em dóna la sensació que ha estat un rus qui l'ha dissenyat?
    El relat molt bo, Loreto.

    ResponElimina
  18. Això dels martells... molt adient amb l'eslògan de "Calatrava te la clava", molt ben trobat.

    ResponElimina
  19. Doncs si el premi era suculent, encara podrà gaudir de més temps per no fer res ... o no. ;)
    Bon relat, nina!

    Aferradetes!! ☺

    ResponElimina