 |
| Colònia Vidal, Berguedà de Puig- Reig |
També ajuntava les mans la germana Maria dalt de
la tarima, asseguda en una cadira que grinyolava, darrere una taula
de fusta pintada de color marró fosc. Al damunt de la taula s'hi
podia veure una carpeta negra al mig, uns quants llibres a un cantó
i tot de llibretes molt ben apilades a l'altre. Les llibretes, totes
de la mateixa mida, totes del mateix color, amb les taules de
multiplicar al darrere, només es diferenciaven pel nom de les
alumnes escrit a cadascuna, amb la lletra arrodonida i pulcra de la
germana Maria. Era la mateixa lletra que es podia veure en l'anunciat
de la pissarra situada al darrere de la tarima: “Copiar cien veces:
no seré tan habladora y no me moveré del sitio”. I més amunt, al
centre, presidint la classe, un santcrist entremig de dues fotos.
La Cèlia de cal Palau es mirava el santcrist i
s'empassà la saliva. Sempre l'havia impressionat aquell cos gairebé
despullat, sobretot a l'hivern, amb aquella ferida al costat dret que
no parava mai de rajar, la corona d'espines, el coll inclinat i la
cara de patiment. Va venir al món per redimir els nostres pecats!,
deia sovint el mossèn; cada vegada que fem un pecat, el crucifiquem
de nou (...).
(...) I, on van a parar els qui cometen un pecat mortal i no es confessen? Tornà a aixecar el cap, però aquesta vegada va inclinar el cos endavant i amb l'índex de la mà dreta anava assenyalant el terra: a l'infern. A l'infern, per cremar eternament! I les quatre dotzenes d'ulls s'obrien, esfereïts (...).
"Olor de colònia" Sílvia Alcàntara
Si us agrada el turisme cultural, visiteu el museu de la Colònia Vidal, val la pena.
I, si no heu llegit el llibre, podeu consultar-ne algunes ressenyes aquí, aquí i aquí (tot i que a en XeXu no li va fer gaire el pes). Si algú més l'ha ressenyat, digueu-m'ho, que us afegiré.
A la web de TV3 a la carta podeu trobar una mini-sèrie, encara que va agradar-me més el llibre (estrany, oi?) i una entrevista a la Sílvia Alcàntara.
Loreto, aquesta vegada hi ha hagut una triple coincidència.
ResponEliminaPer aquest ordre:
1 - Fa anys vàrem visitar la colònia Vidal.
2 - Vaig llegir la novel·la "Olor de colònia.
3 - Vaig veure la sèrie a la Televisió de Catalunya.
Totes tres visions són diferents, i totes tres em van agradar.
Jo també vaig seguir aquest mateix ordre. De fet vaig comprar la novel·la a la mateixa colònia, al bar Juventus crec que es deia.
EliminaJo no he visitat la colònia Vidal, però sí que he llegit el llibre, que em va agradar molt. i no he vist la sèrie i potser aprofitaré el teu enllaç per veure-la.
ResponEliminaBé, la sèrie té el format típic de les telenovel·les catalanes, i els actors també.
EliminaUi, per a mi aquest és un tema especial...Jo no he visitat la colònia Vidal, perquè potser en ser més d'aquests llocs que alguns guies...I no, la Roser no va de sobrada, però és que jo vaig néixer a una colònia tèxtil, de la vora del Cardener (afluent del Llobregat) i malgrat en vaig marxar quan només tenia 10 anys, no mi vaig sentir massa a gust...
ResponEliminaHe llegit el llibre Olor de colònia i he vist la peli...Jo penso que és un llibre ben escrit, però no deixa de ser una novel·la...Si us interessa un llibre molt més real sobre la vida de les colònies, jo us recomano El silenci dels telers , de l'Assumpta Montellà , que no és una novel·la, sinó que intenta reflectir la situació de les colònies quan encara funcionaven, que això no vol dir que tot sigui ben exacte, però si apropa molt, perquè els llibres d'investigació requereixen molt de temps i esforç...
Després, de gran, vaig treballar uns anys en una fàbrica, i vaig comprendre la ironia del títol, perquè els telers fan un soroll realment inaguantable...
Bon vespre.
L'Assumpta Montellà és la mateixa autora de La maternitat d'Elna. oi?
EliminaDevia ser, com a mínim, estranya la vida en una colònia: sempre les mateixes cares, els mateixos comerços... sembla un món molt petit.
Sí, és la mateixa autora, també del Setè camió...
EliminaDoncs si noia, era un petit món feudal!
M’ha agrada el llenguatge, es ric i planer, i carregat de figures poètiques com:
ResponElimina” ..instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món…”
o “… Mentre esbandien la roba juntament amb les misèries”
o “…I a la cantonada d’un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l’oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."
Loreto, jo tant la novel·la de la Sílvia Alcàntara com visitar les Colònies ho recomano a tothom. Quan rodaven aquesta peli a Puigreig, per TV3, estava allà i vaig pensar més que mai amb la gent que vivia i treballava en aquelles fàbricas. La Roser té raó. Ella va tindre molta sor. Se'n va anar els 10 anys, si hagés estat als 14 podrien recitar el poema de Martí i Pol, Elionor. Que intenta captar i reflexionar sobre la situació de la dona, nens i nenes a les fàbriques de Catalunya. Si, La Roser sap molt bé quan i quin soroll fan els telers...
Però el títol no és ben bé pels telers sinó pel conjunt de la Colònia.
Per cert, tu vas veure algun d'ells en marxa? Funcionen de debò!
No, la noia que ens feia de guia va explicar-ho però no va engegar-ne cap. Ens va posar una gravació amb el soroll, però. A part de la fàbrica, va agradar-me molt la resta de la colònia: l'escola, la biblioteca, la sucursal de la caixa amb un diari de l'època, les cases... molt interessant. Va encantar-me.
EliminaLa novel·la que diu la Roser si que és veritat que explica millor el que era una colònia. Ella, la Roser ho pot explicar millor. A mi no m'agradava. Tot era de l'amo, tot i tots. Ja us ho dirien...
EliminaEl paternalisme permetia, als amos, una nova fórmula de control dels obrers i de justificació i legitimació de l'ordre social dins les colònies i de la figura dels amos en particular. Per mantenir el control sobre els obrers, els propietaris dotaren les colònies d'un conjunt de serveis i equipaments per a ús dels treballadors que els amos utilitzaven, a la vegada, per oferir un discurs -difós a través de l'Església i amb la figura del capellà de la colònia com a peça fonamental- i una imatge d'amo protector que garantia una vida estable -feina, pis, el plat a taula i, fins i tot, espais d'oci- als seus treballadors a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a comportar-se com "Déu mana".
Els volien tenir contents i enganyats i durant un grapat d'anys van aconseguir-ho. Ara, guanyar-se la vida durant aqlls anys tampoc no devia ser fàcil a fora.
EliminaBé jo penso, com a mínim a la meva època, que l'amo no era pas el més manaire, perquè venia només un cop l'any amb la família, els fills sempre amb una institutriu de diverses nacionalitats, per allò dels idiomes...El problema eren els que estaven per sota amb algun càrrec, que es creien qui sap què i eren els que se les sabien totes!
EliminaAixò que expliques queda reflectit a la pel·lícula o al llibre, ara no recordo ben bé on però em sona molt.
Eliminahe llegit la novel·la que em va agradar molt, i fa anys vaig visitar la Colonia Vidal. La serie de TV3 no l'he vist.
ResponEliminasalut
La sèrie no està malament, però no pot comparar-se amb la novel·la. Salut, Francesc.
EliminaHe llegit el llibre, em va agradar.
ResponEliminaNo he vist la sèrie, quan un llibre m'agrada molt, gaire bé mai, veig les pel·lícules, acostumen a decebre.
Maca la foto!
Sí, en aquest cas és millor el llibre. A mi. en canvi, em fa gràcia veure una peli d'un llibre que he llegit, sobretot si són clàssics. Bon diumenge, Joana! (crec que aquesta vegada em guanyaràs, a l'apalabrados ;) )
ResponEliminamolt interessant el món de les colònies , la porta és ben maca, tot un món del capitalisme industrial que creava ciutats pels obrers com en altres medievals èpoques
ResponEliminaEn comptes de nobles eren burgesos però era el mateix. I tant!
EliminaLa mini-sèrie me la vaig estalviar, precisament perquè no volia que em distorsionés el record de la novel·la. De tota manera, i encara que el llibre em va semblar prou il·lustratiu, prenc nota de la recomanació de la M. Roser. Buscaré aquest "Silenci dels telers" de l'Assumpta Montellà, que sembla que aborda al tema des d'una vessant més pròxima a la investigació.
ResponEliminaJo també el buscaré, Sícoris. Me n'ha fet venir ganes.
EliminaDoncs sí. Jo també el vaig llegir i el vaig ressenyar .(http://elsllibresdelceller.blogspot.com/2009/10/olor-de-colonia-silvia-alcantara.html)
ResponEliminaPer mi, va ser con tenir una petita obra d'art entre les mans.
Ja l'he afegit!
EliminaProbablement és un bon llibre, però no és gens ni mica el meu estil. Transportar-me al realisme d'èpoques pretèrites em costa, posar-me a la pell dels personatges d'aquests temps. Em va deixar la idea que era un llibre que agradaria molt més a dones que a homes, a mi se'm va fer pesat i llarg (i això que no ho és, de llarg). Massa descriptiu també. Però ja dic, senzillament és que no s'adapta a la mena de llibres que prefereixo. Ara, la visita qui sap si la podria fer!
ResponEliminaEl tema de literatura per homes i literatura per dones és molt interessant. N'hi hauria per fer un post i dels llargs.
EliminaLa visita està molt bé, crec que val la pena.
una estampa clara del capitalisme que encara ens domina.
ResponEliminaSí, però com que hi estem immersos, el capitalisme d'avui dia ens costa més de detectar.
EliminaA mi si que em va agrada el llibre, força. Trobo interessant això de la colònia Vidal, vaig a informar-me'n, a veure si la podem visitar.
ResponEliminaGràcies, Loreto!