La veu del jutge

La veu del magistrat, ferma però melindrosa, m'arrenca un somriure. Tot i que el jutge només pronuncia paraules protocol·làries i buides de significat, estimo qualsevol so que emani d'aquells llavis carnosos. 

Tanco el ulls per delectar-me en la declaració d'amor. Vet aquí un home intel·ligent, em dic. Espero que no s'equivoqui. Però, qui pot jutjar a un jutge? Fins i tot jo, al llarg de la vida, he comès errades, dues de les quals no em perdonaré mai.

La primera va ser casar-me amb aquell home. La segona, no engegar-li un tret al cervell quan vaig tenir-ne la oportunitat. Em va faltar valor, això que era fàcil, tenia la pistola a l'abast. En comptes d'això vaig fumar-me una cigarreta i, de passada, vaig provocar un incendi que va estendre's per tota l'arbreda i va assolar el càmping on havíem anat a passar les vacances d'estiu. Van morir nou persones, entre elles aquells bessons tan simpàtics amb qui sempre coincidíem a la piscina,  i desenes van patir cremades greus.

Ell va ofegar-se amb el fum però, el cabronàs, no va despertar-se. Una mort dolça per un ésser abominable, sense jutges ni justícia.

El magistrat escolta les últimes argumentacions dels lletrats. És una persona jove, d'entre trenta i trenta-cinc anys, té tota la vida per davant. Jo, en canvi, em marceixo. Aviat compliré setanta-sis anys, l'edat que tenia la mare quan va morir i el límit que m'havia fixat per mi mateixa.

Sembla que finalment el jutge dictarà la sentència. Friso per tornar a sentir-li la veu, per acaronar-li la mirada. Però no, l'expressió del seu rostre és massa tova. Això ja ho conec d'altres vegades. Potser hi haurà pena però no hi haurà presó perquè, en aquest país tan civilitzat, no es condemna a les persones de setanta-sis anys. Absolta per vella. Aquest fill de puta creu que sóc una dona acabada, un cadàver. Em tapo les orelles amb les dues mans.

La pistola continua amagada dins el calaix de la tauleta de nit, a sota de la genollera. Potser no serà avui, ni demà, però viuré prou temps per esbrinar com sona la veu del jutge quan li rebenti la jugular.

El títol és una proposta d'en JPmerch, del blog Encara estem així?  . Gràcies a tots els que heu proposat títols.