A veure, jo m'estimo moltíssim al nét però per qui de veritat pateixo és per la meva filla. Si el nen està bé, ella també ho està i això és el més important. Mentre és pugui, se'ls ha d'ajudar, Quin remei!
(conversa sentida a la fleca ).
Els nens? S'han quedat a dormir a casa de la meva mare, així nosaltres podem anar al cine. No saps pas quan temps fa que no veiem una peli de grans!
A més, segur que es queixaria si no li portés els nens... ja saps com és la gent gran, pobreta, són com canalla.
(conversa sentida a la cua del cinema).
Tota la vellesa cuidant dels vostres fills i mira com ens ho pagueu.
Si els heu cuidat, és perquè heu volgut, no us feu les víctimes, ara!
De desagraïts, el món n'és ple...
(conversa imaginada)
jo ja vaig mentalitzant als meus allò de: qui es faci el cogombre que se'l tingui a l'ombra
ResponEliminaI N'HI HA QUE HAN DE CUIDAR NETS I PARES
ResponEliminaDoncs no em sembla bé, una cosa és cuidar els nets en alguna ocasió puntual, però pense que els iaios també han de descansar i tindre als nets per diversió, no com una mena de feina, que no és el mateix! El que no entenc és per què la gent té fills si no els pot cuidar...
ResponEliminaJo penso que està bé que de tan en tan els avis cuidin els nets, però no com una obligació, que ja els va tocar fer pujar els fills,( i alguns amb moltes dificultats) penso que ara tenen tot el dret a descansar i a decidir que fan i quan... La primera conversa reflecteix un sentit de culpabilitat que a sobre tenen alguns avis, sinó donen un cop de mà, pobres!!!
ResponEliminaBon vespre
Potser serà que estic sensible a aquest tema perquè veig els meus amics coetanis amb fills i no sempre m'agrada el que veig. Llegeixo alguna opinió sobre 'si no et pots cuidar dels fills, per què els tens?' Home, només faltaria. Serà que els pares no es cuiden dels nens, però què passa, que en tenir-ne deixen de ser persones per passar a sser 'els pares de...'. Si és així, no compteu amb mi. Tens un fill o filla perquè vols, i l'estimaràs i en tindràs cura sempre. Que algú puntualment se'n pugui fer càrrec per permetre't respirar què té de dolent? I en quines mans estarà millor que en les dels avis? No és obligar-los, si no volen, no volen, però em sembla que molts ho faran encantats.
ResponEliminam'imagino que hi ha de tot .....alguns s'aprofiten dels avis i els altres col·laboren.....ara bé qui millor que l'avia o l'àvia per relacionar-se amb els nets !!!
ResponEliminaPer la meva edat les meves amigues són totes avies. I veig uns abusos...Hi ha fills/filles que tenen unes penques!
ResponEliminaEntenc que als fills se'ls ha d'ajudar, es clar, i donar un cap de mà en moments puntuals o en imprevistos, però quan abusen per sistema de la bona disposició dels avis per estalviar en cangurs i després patejar-s'ho en capricis tontos, la veritat, m'indigna bastant.
Els avis estem encantats de que ens deixin els nens una estoneta, però encara estem més contents quan els venen a recollir, que els nens són esgotadors i nosaltres ja hem fet el "cupo" cuidant els fills. I perquè tenim una edat i moltes assignatures pendents i poc temps per aprovar-les
Les meves filles no abusen gens de mi, però cas de fer-ho penso que els hi aclariria les coses.
Ja t'ho diré quan tingui fills. Ja tornaré a dir-t'ho quan tingui nets.
ResponEliminaHi ha moltes coses que ens hauríen de fer pensar i aquesta és una d'elles. Sovint no sabem posar-nos en el lloc d'un altre.
ResponEliminaQuin tema...
ResponEliminaJo en sóc d'àvia però... sempre els hi dic, a dormir, a casa vostra. Sí no és per un tema urgent, llavors faré tot el que pugui.
Molts fills i filles en fan abús, ho veig massa sovint!