A veure, jo m'estimo moltíssim al nét però per qui de veritat pateixo és per la meva filla. Si el nen està bé, ella també ho està i això és el més important. Mentre és pugui, se'ls ha d'ajudar, Quin remei!
(conversa sentida a la fleca ).
Els nens? S'han quedat a dormir a casa de la meva mare, així nosaltres podem anar al cine. No saps pas quan temps fa que no veiem una peli de grans!
A més, segur que es queixaria si no li portés els nens... ja saps com és la gent gran, pobreta, són com canalla.
(conversa sentida a la cua del cinema).
Tota la vellesa cuidant dels vostres fills i mira com ens ho pagueu.
Si els heu cuidat, és perquè heu volgut, no us feu les víctimes, ara!
De desagraïts, el món n'és ple...
(conversa imaginada)
