Vaig arribar a aquest món a dos quarts de quatre de la tarda del 5 de novembre de 1897. El dia, segons m'han explicat, era rúfol i plujós, un dia d'hivern dels de Montblanc, tot i que feia poc que havíem deixat Tots Sants. El part es presentava malament, de manera que, malgrat els bons auspicis i l'experiència de la Pepa Madrina -la llevadora de casa-, calgué l'ajut del respir d'una gallina encastada a la meva boca per fer-me reaccionar. Temps era temps, que es creia en aquestes coses primàries, heretades de la vellúria. Tot plegat volia dir que no van mancar els gemecs ni els sospirs a la cambra del fons de l'entresól de l'edifici que porta el número 11 de la Plaça Major de la vila. És, doncs, segons m'asseguraven els entrants vinents de casa, com, gràcies a la cèlebre gallina, vaig poder fer el primer plor i avui puc escriure aquesta història.
Memòries d'un rodamón
Josep Maria Poblet i Guarro
Quin ensurt!
ResponEliminaBonics balcons...
Sembla que va acabar bé!
Eliminai pot menjar pollastre a l'ast després ser ser viu gràcies a l'aviram......Curiós cas.
ResponEliminaDe desagraits, el món n'és ple
Eliminam'agraden les balcons i el fragment de la narració del rodamón impagable ser viu gracies a la gallina
ResponEliminaMai li agraïrà prou, a la gallina
Eliminala gallina? caram quines coses que tenien les àvies. Però mira, funcionaven!!!
ResponEliminaNo voldria haver de refiar-me'n gaire...
EliminaLes històries de les àvies, algunes funcionaven, perquè eren de sentit comú, però aquesta de la gallina no l'havia sentida mai... El llibre deu ser ben divertit...
ResponEliminaBonics balcons aquests de Montblanc!
Sí, més que sentit comú sembla casualitat però vés a saber, potser hi ha alguna raó amagada al darrere
EliminaDono gràcies perquè en el meu naixement no va caldre cap gallina...
ResponEliminaJo també perquè no sé pas d'on l'haurien tret!
EliminaJo també perquè no sé pas d'on l'haurien tret!
EliminaL'alè d'una gallina? Això si que no ho havia sentit mai!!!
ResponEliminaMontblanc és un lloc preciós i els balcons una troballa.
No sabia ni que tinguéssin alè, les gallines
EliminaNo sabia ni que tinguéssin alè, les gallines
EliminaCom canvien els temps. Fa uns minuts llegia el diari "El nadó descansa sobre les cames de la seva mare. Acaba d'arribar al món i la dona encara arrossega els senyals d'un part recent. Pubis rasurat i una ferida horitzontal al ventre. Li han practicat una cesària d'urgència". Hi ha moltes coses que feien antigament, les he sentit dir, però la gallina no surt per enlloc. Els balcons preciosos, sobretot el tercer
ResponEliminaSempre que veig els teus balcons se m’obren els records i torno a molts llocs que creia ja oblidats en un racó. Gràcies!
ResponEliminaOstres...no havia sentit aquesta història tan curiosa :-D
ResponEliminaI què en són de bonics els balcons de Montblanc.
Ves per on, amb en Josep Maria Poblet compartim el segon cognom.
ResponEliminaM'han agradat els balcons i la història de la gallina.