Era la primera vegada que en Jordi acompanyava la seva filla a ballet. La seva dona li havia posat dins la motxilla de la Hello Kitty tot el que necessitava la nena: el mallot, el tutú, les mitges i les sabates xines blanques.
- Anem amb la Martina!- li va dir la nena quan va sortir de classe
- Molt bé, Sara. La Marina també ve a ballet?
- Es diu Martina! I la mama sempre em deixa anar amb ella
Les dues nenes van passar-li per davant tot simulant un tren i, de seguida que van tenir espai, van arrencar a córrer cap a la porta principal de l'escola.
- Ei, no correu tant! Atureu-vos a la porta!- va cridar en Jordi
- No pateixis, ja ho saben. Ets el pare de la Sara?- va dir una noia que estava recollint del penjador una motxilla i una jaqueta de xandall
- Sí, sóc en Jordi. Molt de gust-
-Ui, perdona que no et doni la mà, és que no me'n queden més
-T'ajudo?
-Millor que agafis la motxilla de la teva filla- li va respondre amb un somriure
Van arribar a l'escola de dansa a l'hora punta, just abans que comencés la classe. La professora ja havia arribat i aprofitava per fer estiraments dins la sala gran. Els alumnes, a mesura que s'anaven canviant, entraven cap a dins.
- Els vestuaris són aquí- li va dir la mare de la Martina assenyalant una petita habitació que tenia la porta justada.
En Jordi va deixar que la mare de la Martina passés al davant. Després va localitzar un espai lliure per deixar la motxilla, va treure la roba de dins i la va apilonar damunt del banc. "Sara, vine a canviar-te"
- Saps fer-ho sola?
- Sí, però m'has de dir com va- va contestar la nena, desvestint-se.
En Jordi va agafar el mallot i li va donar. Un cop va tenir-lo posat li va acostar les mitges "Com es posen, papa?" li va preguntar la nena, amb les mitges a les mans.
- És que les mitges van primer- va saltar una dona, des de l'altre extrem de l'habitació. Immediatament van girar-se tots els pares i mares.
- Ui, a mi també em va costar molt- va dir un pare, solidaritzant-se amb en Jordi
- És que s'ha de ser enginyer- digué un altre pare, rient
"Collons, si ho sóc" va pensar en Jordi. "És que aquestes coses sempre les fa la dona" va acabar dient.
- No pateixis- va dir la dona que hi havia al banc del costat. "Reina, treu-te el mallot, que tornem a començar"
En Jordi li ho va agrair i va deixar-la fer. Tant de bo la nena acabés de vestir-se d'una vegada per totes. Sense necessitat d'aixecar la vista va notar el pes d'un munt de mirades condescendents al clatell, com si li estiguessin perdonant la vida.
Va acomiadar-se de la Sara amb un petó i va marxar de l'escola de dansa. Abans de sortir, una dona que ni tan sols recordava haver vist mai, va exclamar: "Pare, pensa a recollir-la d'aquí una hora".
A fora, va coincidir amb la mare de la Martina i va sentir-se alleugerit.
- Sempre més me'n recordaré de com es posa un mallot
- No et queixis. Si m'hagués passat a mi m'haurien criticat fins a l'institut
