Era la primera vegada que en Jordi acompanyava la seva filla a ballet. La seva dona li havia posat dins la motxilla de la Hello Kitty tot el que necessitava la nena: el mallot, el tutú, les mitges i les sabates xines blanques.
- Anem amb la Martina!- li va dir la nena quan va sortir de classe
- Molt bé, Sara. La Marina també ve a ballet?
- Es diu Martina! I la mama sempre em deixa anar amb ella
Les dues nenes van passar-li per davant tot simulant un tren i, de seguida que van tenir espai, van arrencar a córrer cap a la porta principal de l'escola.
- Ei, no correu tant! Atureu-vos a la porta!- va cridar en Jordi
- No pateixis, ja ho saben. Ets el pare de la Sara?- va dir una noia que estava recollint del penjador una motxilla i una jaqueta de xandall
- Sí, sóc en Jordi. Molt de gust-
-Ui, perdona que no et doni la mà, és que no me'n queden més
-T'ajudo?
-Millor que agafis la motxilla de la teva filla- li va respondre amb un somriure
Van arribar a l'escola de dansa a l'hora punta, just abans que comencés la classe. La professora ja havia arribat i aprofitava per fer estiraments dins la sala gran. Els alumnes, a mesura que s'anaven canviant, entraven cap a dins.
- Els vestuaris són aquí- li va dir la mare de la Martina assenyalant una petita habitació que tenia la porta justada.
En Jordi va deixar que la mare de la Martina passés al davant. Després va localitzar un espai lliure per deixar la motxilla, va treure la roba de dins i la va apilonar damunt del banc. "Sara, vine a canviar-te"
- Saps fer-ho sola?
- Sí, però m'has de dir com va- va contestar la nena, desvestint-se.
En Jordi va agafar el mallot i li va donar. Un cop va tenir-lo posat li va acostar les mitges "Com es posen, papa?" li va preguntar la nena, amb les mitges a les mans.
- És que les mitges van primer- va saltar una dona, des de l'altre extrem de l'habitació. Immediatament van girar-se tots els pares i mares.
- Ui, a mi també em va costar molt- va dir un pare, solidaritzant-se amb en Jordi
- És que s'ha de ser enginyer- digué un altre pare, rient
"Collons, si ho sóc" va pensar en Jordi. "És que aquestes coses sempre les fa la dona" va acabar dient.
- No pateixis- va dir la dona que hi havia al banc del costat. "Reina, treu-te el mallot, que tornem a començar"
En Jordi li ho va agrair i va deixar-la fer. Tant de bo la nena acabés de vestir-se d'una vegada per totes. Sense necessitat d'aixecar la vista va notar el pes d'un munt de mirades condescendents al clatell, com si li estiguessin perdonant la vida.
Va acomiadar-se de la Sara amb un petó i va marxar de l'escola de dansa. Abans de sortir, una dona que ni tan sols recordava haver vist mai, va exclamar: "Pare, pensa a recollir-la d'aquí una hora".
A fora, va coincidir amb la mare de la Martina i va sentir-se alleugerit.
- Sempre més me'n recordaré de com es posa un mallot
- No et queixis. Si m'hagués passat a mi m'haurien criticat fins a l'institut
Pobre Jordi, ho he passat gairebé tan malament com ell. Me l'imagino allà al mig de totes les mares expertes i ja tremolo. Quan jo era petita i anava a natació passava una mica el mateix, quan venia una mare nova a vestir-nos, era carn fresca per ser la riota de tots. Que cruels!
ResponEliminaMolt ben relatat, Loreto.
PS: És inspirat en un Jordi real? :)
Gràcies Sílvia!
EliminaSí que es inspirat en un Jordi real... tant és nota ? :)
Un relat molt bo.....encara que amb cert to feminista reindivicatiu amb tota la raó del món.
ResponEliminaAdmeto el cert to feminista jeje Però és més una critica a la societat que el pare, eh :)
EliminaLa mare de la Martina té raó, a ell segur que li perdonaven, però si hagués estat una dona, mare meva com l'haguessin criticada...
ResponEliminaBona nit Loreto.
Doncs sí, tenim la lliçó massa ben apresa :) Una abraçada M. Roser i acaba de gaudir de les vacances
EliminaMolt encertat!
ResponEliminaNi que l'entenc molt bé.
Sí, jo també Joana. Gràcies!
EliminaUna mica tòpic això del pare que no sap com van les coses dels fills, però més real del que semblaria normal, hi ha molts Jordis, massa. Però les mares sempre tenen un toc especial amb els nens, sembla que moltes coses les aprenguin per instint, i no és així.
ResponEliminaUi no, almenys jo no les aprenc per instint sinó a mesura de fer-les moltes vegades. Igual que les aprendria en Jordi. Però és que era la primera vegada que portava a la filla a ballet :)
EliminaHe intentat que el protagonista no semblés el típic pare tonto i no fer un relat amb tòpics, la critica és vers la societat i vers algunes mares que es pensen que, com tu dius, "tenen un toc especial amb els nens". Una abraçada XeXu!
Sort en tenim d'espifiar-la. Les dones que diuen saber vestir les filles demanen ajut amb els sostenidors, hehehe. Seriosament, m'agraden més els homes que ajuden els fills a vesti's que les dones... sempre a l'aguait per saltar-te a la jugular...
ResponEliminaAquí una mama que posa les sabates del revés ;-)
jejeej a mi tb em passa, això de les sabates
EliminaMalgrat el gran avanç positiu que hi ha hagut en el procés de la igualtat entre homes i dones, la situació que relates davant d’aquestes dones sembla masclista. Tant el pare com la mare no ha de carregar amb tot.. això era abans.. que la mare se’n carregava de cuidar els fills i la casa, i en canvi el pare, se’n desentenia i només es preocupava de treballar i res més. Per sort, som el segle XXI, d’aquesta manera tant el pare com la mare comparteixen les feines domèstiques i també la dels fills.
ResponEliminaJo crec que ara hi ha més igualtat però els errors es valoren diferent segons si és home o dona. Però també passa al revés, una dona que no sap canviar la roda d'un cotxe és còmic però... i un home?
EliminaLa culpa no es del Jordi ni de la societat, la culpa es dels fabricants de tutús que no posen instruccions...
ResponEliminaTu sí que ets un home pràctic, pons007 :)
EliminaNo és tan inusual que el pare no sàpiga les coses dels seus fills. Com tampoc ho és que no sàpiguen fer la maleta l'últim dia per anar de vacances, per exemple. Hi ha coses, Loreto, que sembla que no aprendrem mai. Jo no diria que això és masclisme, passant de puntetes ho deixarem en no aprendre per deixadesa, és el dir la paraula típica: "això és cosa de dones"
ResponEliminaEt felicito per escriure aquesta història. Crec que et fa reflexionar en més d'un aspecte.
No aprendre per deixadesa... no hi ha problema si és un pacte entre la parella, però no pot fer-se servir d'excusa.
EliminaGràcies Josep!
Cau en alguns tòpics, però és que hi ha tòpics que encara perduren.
ResponEliminaEm temo que sí, Josep
Eliminamolt bon relat....tal com la vida.....al Jordi ja se sap el perdonen.....
ResponEliminaSí Elfreelang, ja se sap... gràcies!
Elimina