Tractament de cortesia

-       Segur que és aquí?- va preguntar l’agent Martín

-       Veus aquella soca grossa? –va assenyalar el sergent Lloris – Vaig parar-m'hi a reposar

-       I ja no portaves la pistola?

-       Que sé jo! Fins a l’ABP no vaig adonar-me que m’havia caigut

L’agent Martín va rebufar, va descordar-se el cinturó de seguretat i va baixar del cotxe. “L’haurem de buscar” va dir, llençant la gorra al seient del darrere. “Véns?”

Un cop fora, van contemplar en silenci la pineda que s’estenia al seu davant.  No era la mateixa que havien trepitjat quan, encara de clar, havien perseguit  aquells “silenciosos” fins que van perdre'ls de vista bosc enllà. Ara els branquillons secs no petarrellejaven sinó que retronaven, el vent no bufegava,  braolava i la lluna, sense miraments,  s’amagava darrere el boirat.

  

-       Sort que hem portat les llanternes – va dir l’agent Martín

-       I si l’ha trobada algú? – va preguntar el sergent

-       La portarà a comissaria

-       I si són els “silenciosos”?

-       Au vinga, si ja deuen ser a França!- va respondre l’agent, divertit

-       Portes l’emissora? – va preguntar el sergent

-       Clar, no pateixis- va respondre, realitzant un moviment de malucs per  mostrar-la-hi.

-       No crec que a aquestes hores rondi ningú pel bosc

-       No,  hauria de ser un boig o un assassí- va respondre l’agent Martín, amb sarcasme

Van seguir caminant en silenci entre el sotabosc, l’un a bon pas i l’altre,  carranquejant.

-       Les cames cada cop em fan més mal- va dir el sergent, abaixant el ritme

-       No te n’havies queixat mai

-       Direm que no l’hem trobada- va deixar anar el sergent, que s’havia aturat i es fregava els genolls amb les mans

-       No cardis, ens obriran una informació reservada

-       I que? Ens fotran fora per perdre la pistola? va replicar el sergent, mostrant una sobtada determinació.

L’agent va trigar uns instants a reaccionar. “A les seves ordres, sergent”, va dir, simulant un somriure.

-       Així m’agrada, agent – va dir, seguint-li la veta  

Mentre refeien el camí, ambdós tenien la certesa que aquell canvi en la manera d’anomenar-se no era fortuït.