dimarts, 28 d’octubre del 2014

6 d'Hondarribia (Gipuzkoa)









Tren geltokia

Neguko igande goiz hotz honetan
nora gabeko trena nasa ondoan isil
barne ilun ate-leihoak oro
hertsirik lo balego bezala...

Ametsetan, agian, zuk eta biok behin
zoriontasunera egin genuen
joan-etorriko bidaia labur hura
ezin ahantzirik...

Neguko igande goiz hotz honetan
burdin bide luzeak zerumugaz bestalderantza doaz,
haiek ere nonbait, azkenean,
bi maitale dohakaberen gisa,
elkartuko diren esperantza zoroan...

Luigi Anselmi


Como un gran árbol negro

Como un gran árbol negro nos acoge la noche
en su copa, repleta de nidos y de estrellas.

O como oscura mar cuyas altas espumas
llegan alguna vez a acariciar el cielo.

Bajo las tibias aguas se deslizan felices
los peces relucientes del deseo
ajenos a las playas que inmóviles acechan
ocultas tras las olas.

Sobre la piel ardiente las manos y los labios,
navíos silenciosos, confunden sus estelas.

Abrázame otra vez: abrázame, amor mío,
antes de que los pájaros desplieguen
como una gran pancarta azul el cielo
y exijan, implacables, con sus gritos furiosos
el fin de nuestra dicha.


Moltíssimes gràcies una altra vegada per les fotos, XeXu !

Si voleu llegir més poesia d'autors bascos, doneu un cop d'ull a aquest blog































divendres, 24 d’octubre del 2014

La veritat de Rebecca




En Josep M. Espinàs diu que no tornarà a recórrer els mateixos camins a peu per evitar d'alterar la idea que en aquells moments va fer-se'n. Prefereix quedar-se amb la seva veritat, malgrat no tingui en consideració el pas del temps, perquè, al cap i a la fi, és tant bona com qualsevol altra.

Ahir vaig tornar a Manderley, o sigui, vaig tornar a mirar Rebecca, el film d'Alfred Hichtcock que dóna nom a un tipus de jaqueta curta, de punt, que va estar de moda fa uns anys.

El primer cop que vaig veure la pel·lícula devia tenir uns 8 anys i recordava, sobretot, la mansió envoltada de flames i una ombra a la finestra. De fet, em pensava que el foc n'era el protagonista, com succeeix a “El colós en flames”.

Si teniu present la història sabreu que no hi ha cap incendi fins 3 minuts abans del final.  I és que tots elaborem les nostres veritats com ens dóna la gana.