Sant
Josep, la Verge Maria i el nen Jesús són els imprescindibles, però han de ser
pobrets pobrets.
Els
vanitosos reis mags aporten glamur i exemplifiquen la mal entesa caritat
cristiana.
Des
de les alçades l’àngel, intocable, els beneeix a
tots però no s’hi barreja.
Pel
que fa a la resta de figures ( la dona
que renta, la dona que fila, el brau caçador, la noia que porta la gerra i el
pa ...) fan bonic però, quan van maldades, són prescindibles.
El
caganer, que va a la seva, s’amaga rere un arbre i es comporta de forma irreverent.
Sort en tenim, d’ell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada