Quan tots pensàvem que l’assumpte estava liquidat, ens
toca tornar a patir pel futur de la nostra
llengua. És cert que, des que estem sotmesos a l’estat espanyol, els catalans
estem avesats a tota mena de descrèdits però seria un error confiar-nos
massa. “Si el català ha resistit fins ara, resistirà sempre” –diuen alguns-. Però
no podem abaixar la guàrdia perquè l’ofensiva espanyola
més cruent encara ha d’arribar. Saben que s’hi juguen molt i no estaran
disposats a desenganxar-se de la mamella així com així.
Aquest
matí he assistit a la fantàstica representació dels pastorets que fan al barri
de Sant Narcís. No hi ha mancat res. Una escenografia acurada, uns dimonis molt
malcarats i uns pastorets que semblen ximples però no ho són gens.
Precisament el Rovelló ens
ha recordat els autèntics malvats de l’època, que no són ni de bon tros els
dimoniets que tan bona estona ens han fet passar: el ministre Wert, Adif,
Bankia i el president Rajoy.
Podrien haver-hi llistes diferents però estic convençuda que el senyor Wert les encapçalaria totes perquè és qui ha mostrat més obertament la intenció d’aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura i fins la nostra personalitat. Però el toro és tan brau perquè no està sol i això ho hem de tenir ben present.
Podrien haver-hi llistes diferents però estic convençuda que el senyor Wert les encapçalaria totes perquè és qui ha mostrat més obertament la intenció d’aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura i fins la nostra personalitat. Però el toro és tan brau perquè no està sol i això ho hem de tenir ben present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada