![]() |
Ces53, Return of the three funny types, 2009 |
En Cesc va llançar els esprais de pintura buits dins les escombraries i va fregar-se les mans amb els camals dels pantalons. Va recular unes passes per contemplar el grafit i va somriure quan els tres dracs li van picar l’únic ull que els havia pintat. Va llançar-los un petó a l’aire i va allunyar-se del mur empenyent el carretó d’anar a comprar on duia totes les seves pertinences.
L’endemà al matí una senyora que volia treure diners del caixer automàtic va trobar el seu cos darrera la porta. El carretó l’esperava fora, ara buit.
El forense va dictaminar que en Cesc havia mort de gana. A la butxaca dels pantalons encara duia el rebut dels sis euros que havia pagat pels esprais de pintura de colors.
Això és amor a l'art! I que els esprais són cars, també. M'ha agradat molt el primer paràgraf, és molt visual. I la picada d'ull que li fa el dibuix la trobo genial.
ResponEliminaVa preferir deixar una bona obra que alimentar-se, i ho va pagar. Pobre Cesc, però la seva obra perdura.
ResponEliminaQuina integritat això de morir per uns ideals. Hi veig una història molt trista, on una persona ja només pot gaudir amb la pintura, tant, que fins i tot es lleva el pa de la boda per pintar ... Uuuuf!
ResponEliminaOh! Pobre! Va ser artista fins la mort! Bona aportació!
ResponEliminaAlimentant l'intel·lecte, oblidà coses més prosaiques.
ResponEliminaMés que amor a l'art, és mort a l'art!! un relat curt i impactant!
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu relat, Loreto.
ResponEliminaSegurament, amb el temps, el Cesc serà un valor en alça, i la seva mort, part de la llegenda. Són les ironies del destí!
artista en estat pur....alimentava l'ànima però no el cos.....esplèndid relat!
ResponEliminaVes, un que és endreçat i llença els envasos a les escombraries, me'l maten...
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Una abraçada
ResponEliminaEls artistes sempre o han passat gana. Primer l'art. Després ja veurem.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Genial, des del principi al final.
ResponEliminaVa deixar les ultimes voluntats estampades en forma d'art en una paret. Potser ell mateix va triar el seu destí.
ResponEliminaMorir per amor al art! Això és ser un veritable artista.
ResponEliminaGenial!
Oh, pobre Cesc!... Va voler morir deixant un record del que tant li agradava fer... és tristíssim, però molt maco.
ResponEliminaFantastic tema toques el tema dels SENSE SOSTRE Persones com nosaltres que un bon dia van perdre la feina i tot .Jo no diria va pintar i va morir de gana va pintar i va anar a dormir EL no esperaba morir ni volia morir Lo que pasa quels Sense Sostre moren i a ningu li importa la seva mort he . Josep Pages i Canaleta CARDEDEU
ResponElimina