No podem evitar entrebancar-nos però...

.

En una entrevista l’actor Enric Majó explicava que només va durar vint minuts a l’Institut del Teatre perquè de seguida va pujar als escenaris i va abandonar els estudis. No sé si mai els va reprendre però l’home ha demostrat amb escreix que domina l’ofici.

Recordo que, a l’oposicions que vaig haver de superar per treballar a l’Administració catalana, hi havia un qüestionari de personalitat que, malgrat no ser eliminatori, comptava per la qualificació final. Si no recordo malament valia cinc punts i jo en vaig obtenir amb prou feines dos. És pot considerar, doncs, que vaig suspendre la prova i que, per tant,  la meva personalitat no és adient per realitzar la feina que faig cada dia des de fa més de quatre anys i que consisteix bàsicament a elaborar graelles, comunicats interns i paperassa de tota mena.

 La veritat és que no em preocupa massa,  i menys ara que sé quina mena de particularitats és valoren per fer carrera dins l’Administració. Ben al contrari,  sento un just orgull de recordar com de bé devia realitzar la resta de proves per, a pesar de la penalització del test de personalitat, aconseguir una plaça  a prop de casa.

La història de l’Enric Majó i la meva no s’assemblen massa. L'únic que tenen en comú és que tots dos hem acabat celebrant que vam topar amb l'escullera només després d’arribar al port.

Tot va bé si acaba bé, diuen. De totes maneres val la pena que, mentre viatgem dins del vaixell, ens esmercem a finalitzar sempre els estudis i a dir allò que els altres volen sentir, encara que només sigui per aprovar un qüestionari de personalitat. En els temps que corren, cal assegurar el tret.

 

Fotografia de Rogelio Liria