Malgrat hagi etiquetat aquest post com a "reflexions", aquesta reflexió no és meva sinó de Josep M. Espinàs, publicada a la premsa l'any 1996. Veureu que he reproduit el text fidelment, sense alterar-ne ni una coma, perquè penso que qualsevol resum o modificació que pogués fer-hi no aportaria res al text, més aviat el contrari.
"No sé per quina raó, ni quan, es va acceptar que, per extensió, senyera equivalia a bandera. El que sí que puc dir és que durant gairebé cinquanta anys de la meva vida mai no vaig sentir parlar de la senyera quan ens referíem a la bandera catalana. Era la bandera catalana la que havia estat prohibida, era la bandera catalana la que es penjava clandestinament a l'època franquista, era la bandera catalana la que vèiem onejar a Perpinyà quan passàvem la frontera. Però amb l'arribada de la democràcia, de la bandera de les quatre franges vermelles i les cinc grogues algú va començar a dir-ne senyera, i em penso que els mitjans de comunicació van influir decisivament en la difusió del mot.
És produí una substitució que sempre m'ha semblat lamentable i negativa. Potser algú, de bona fe, defensava l'ús de la senyera com una peculiaritat més: els catalans disposàvem d'un nom propi per a la bandera pròpia. Automàticament, però, deixàvem de tenir allò que tenen totes les comunitats nacionals: una bandera. Senyera es convertia en un distintiu, en un senyal particular i de segon ordre, comparat amb el valor de la bandera en l'àmbit internacional. I això que la bandera catalana, documentada ja en el segle XIII, és molt anterior a l'espanyola, la francesa, l'alemanya, etc.
L'Orfeó Català, els cors de Clavé i altres corals, associacions i congregacions diverses tenen senyera, però Catalunya -i el País Valencià, i les Illes, i Aragó- no són entitats o corporacions privades sinó països amb història política, i aquesta dimensió ha de ser expressada per la paraula que arreu del món s'identifica amb aquesta realitat. Els diccionaris ens diuen que la traducció de drapeau, flag, Fahne, etc. és, en català, bandera. Jo no hi renuncio."
Josep M. Espinàs "Una vida articulada" (2013)
No sé si no entenc l'escrit, o si el que no entenia és la realitat. Per mi, Catalunya té una bandera, que és la senyera. No és que no haguem de dir bandera catalana, senzillament que aquesta té un nom concret i no ho trobo tan estrany. Però ja et dic, crec que ho devia entendre malament...
ResponEliminaJo també ho tenia entés així, per això m'ha sobtat l'article. Un intent de minorització ben subtil.
ResponEliminatant l'hi fa com li diem....la qüestió és que la tenim i ens la sentim molt nostre. Massa gent ha mort per aquests colors inútilment fins ara.
ResponEliminaHome, seria bo avançar cap a la normalització del país i la cultura, i si tots els païssos "normals" tenen bandera...
EliminaBandera, sí. Però sobretot el que aquesta bandera representa. És molt senzill, però costa. M'he explicat fatal.
ResponEliminaI tant, les banderes per sí soles no són res
Eliminajo no ho veig així, per mi senyera es el nom propi de la bandera catalana, com ara el bascs tenen la ikurriña.
ResponEliminaAixí, doncs, diem-li bandera
ResponEliminasiguem un país normal
amb bandera i estat propi
polítics corruptes i policia que fot hòsties
és a dir, un país normal
no cal ser perfectes
tan sols normals i, sobretot, independents
Potser sí, però hi ha alguna altra bandera dins d'Espanya que tingui nom? O només la catalana i la basca?
ResponElimina