M’explica la meva filla que un noi s’ha
acostat a la tanca de l’escola i els ha repartit flors. Com que m'ho ha posat en safata li deixo anar la
típica frase “no t’apropis a la gent gran que no coneguis, encara que et
regalin coses”. Ràpidament em pregunta per què i li responc que hi ha
persones dolentes (ja sé que res no és tan simple però té cinc anys). “Però si no
feia cara de dolent”. Miro d’explicar-li que ni tots els dolents són lletjos ni
tots els bons, guapos. “No! Perquè la Bèstia era un príncep encantat!” Està
indignada. Recorro al Geperut de Notre dam, que és bo i lleig. “No! Però l’Esmeralda
no es va casar amb ell!” Ho deixo córrer. És evident que les pel·lícules de
Disney no poden ajudar-me. Potser la pròxima temporada
li deixo veure Walking dead.
Hehehe, m'agrada com has acabat el post! Sí, segons quins models no són el millor exemple, francament. Les pel·lis Disney gairebé són millors per a adults, ja que als nens els posen massa pardals al cap.
ResponEliminaI el pitjor de tot és que costa que ens n'adonem!
Eliminaés molt complicat lluitar amb les idees dels petits i ofegar amb respostes raonables tots els seus perquè.
ResponEliminaPas a pas s'aconsegueix, però mai dels mais amb un cent per cent
Potser no hem d'usar tan la raó i més la imaginació, com ells. Molt complicat, sí.
ResponEliminaHa, ha, ha... Haver de recórrer a Walking Dead perquè la Disney no se'n surt, com ha canviat la pel.lícula!!
ResponEliminaAlmenys Walking Dead va amb la veritat per davant :)
EliminaHola preciosa,
ResponEliminaara que tinc l’oportunitat m’agradaria premiar la teva feina en aquest bloc amb un reconeixement One Lovely Blog Award. Un reconeixement per la feina ben feta i per les ganes i la il•lusió que hi poses. Trobaràs mes informació a http://edithsme.blogspot.com.es/
Gràcies Edith! Miraré de posar-hi tan aviat com pugui! Una abraçada
Elimina