dimarts, 17 de desembre del 2013

El vot de qualitat


A fora glaçava però l'ambient dins l'oficina era roent. Com sempre, la Glòria només expressava la seva opinió i els companys, tant si volien com si no, l'havien de sentir. En Tomàs, també com sempre, s'havia enrocat en la posició contrària de la Glòria i no parava de repetir “és de sentit comú, és de sentit comú”. La Xènia tenia els ulls clavats a la pantalla de l'ordinador: havia d'extreure unes estadístiques urgents però sabia que si no deixaven de bramar no se'n sortiria pas. La Sandra, que acabava de tenir sexe sense complicacions a l'aparcament amb un amic, es mostrava conciliadora “no s'ha de generalitzar, no s'ha de generalitzar” deia. La Dolors, que ja havia renunciat a acabar l'informe, assentia. Primer cap a una banda i després cap a l'altra. I en Marc, assegut al costat de la finestra, aprofitava per badar. Si li demanaven l'opinió,  es posaria de la banda d'en Tomàs.  
De sobte van sentir el soroll d'unes claus. Era el director que obria la porta del despatx.
- Ja veureu – va dir en Tomàs
Abans que tingués temps de dir bon dia, li va engaltar la pregunta:
- Francesc, a veure si ens pot ajudar. Què és millor, posar les verdures senceres al rostit o passar-les pel “xino”?
- Home, jo ho tinc clar. A mi m'agraden senceres i que se'm desfacin a la boca.
- Veieu? Veieu? - va dir en Tomàs


I llavors ho van veure. Fins i tot els que mai de la vida no havien cuinat un rostit.

33 comentaris:

  1. Aquest director era un bon Jan, no els hi fot ni la bronca per estar fent el dropo a la feina!!! :DDD Però deu estar content que tots li facin tant d cas...

    Molt divertit el conte!!!

    ResponElimina
  2. Les persones amb autoritat se la guanyen d'aquesta manera, aportant opinions que seguim sense qüestionar-nos massa. Si cal cridar per fer-se respectar, és que no tenim tanta autoritat com pensem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Normalment sí, tret que l'autoritat vingui marcada pel càrrec i no quedi més remei que acceptar-la. Cada cas és un món

      Elimina
  3. La Sandra segur que la volia sencera també i que se li desfés a la boca.....segur. :-)

    ResponElimina
  4. Doncs podem variar, de vegades d'una manera i de vegades de l'altre...
    Aquest cap deu ser massa tou!

    ResponElimina
  5. Malgrat l'opinió del director a mi m'agraden de les dues maneres: senceres o passades pel "pimer", segons l'ocasió.

    ResponElimina
  6. Jo com en Francesc, m'agraden senceres i que se'm desfacin a la boca. ;)
    Molt divertida aquesta situació, no tots podem gaudir d'un cap tan "sorprenent".

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns caps s'haurien de relaxar una mica. Aferradetes sa lluna!

      Elimina
  7. M'ha sorprès el tema de discussió, molt divertit! I la resposta del cap no té preu, aplicable a moltes altres qüestions.

    ResponElimina
  8. deixem endevinar-ho... funcionaris, no? :P

    ResponElimina
  9. A la feina no tinc aquestes converses ni aquest cap.

    ResponElimina
  10. Jo una cosa he vist clara..... que els malfollats sempre tenen ganes de discutir! :P

    ResponElimina
  11. Caram, quina maner de fer la pilota al cap...Sembla que alguns no tenen opinió pròpia...I, una oficina molt relaxada!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, perquè no és pas una empresa que es dediqui a fer rostits... o sigui que no necessàriament el director és qui n'ha de saber més. Per desgràcia això pot aplicar-se a moltes altres situacions no tant absurdes

      Elimina
  12. Dona, passar pel xino també deu tenir la seva gràcia.... Per alguna cosa hi ha el verb xinar...

    ResponElimina
  13. Molt divertit el relat i bona reflexió! Ara, sembla que molta feina al lloc de treball no tenen ;)

    ResponElimina
  14. Tenen poca feina o aixo diuen. Gracies pel comentari

    ResponElimina
  15. Tant se val si havien cuinat mai un rostit o no: si el cap diu que les verdures s'han de posar senceres, és que s'han de posar senceres. :)

    ResponElimina
  16. Tant se val si havien cuinat mai un rostit o no: si el cap diu que les verdures s'han de posar senceres, és que s'han de posar senceres. :)

    ResponElimina
  17. No hi ha com ser cap i estar relaxat...;-) per tenir la resposta adient!. Molt divertida la història!.

    Bones Festes, Loreto!,

    ResponElimina
  18. original i ple de bonhomia! bones festes i bons escrits!

    ResponElimina
  19. I ho van veure ben clar, alguns estarien d'acord perquè pensaven igual, altres que no, altres estarien d'acord per dur la mateixa opinió que el director i d'altres, simplement, per portar-li la contrària...

    Molt bones festes, Loreto!

    ResponElimina