Dimecres passat l'Espartac Peran va
anar fins a Palau- solità i Plegamans a entrevistar a l'escriptor i
traductor Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres.
Cal dir que no havia
planejat veure l'entrevista sencera; tenia tota la tarda per davant i
preferia avançar la lectura de “Pnin” de Vladímir Nabòkov
arrepapada en el sofà. La televisió, com a soroll de fons, només
hi era per fer-me companyia.
Però les paraules d'aquell senyor
gran, culte, una mica entremaliat van atrapar-me. Responent a una pregunta de l'entrevistador, va dir que la vinculació de la seva família amb el poble era llarga i que no
ens volia avorrir explicant-nos-la. Però l'Espartac va insistir
-farem un resum- va dir-li i en Ramon va començar a parlar-nos del
seu oncle Lluís Folch i Torres, que era “apsique, psiquiatre o no
sé què”.
Feia broma, és clar que sabia pronunciar perfectament
psiquiatre. Llavors se'm va encendre la bombeta, vaig buscar qui havia traduït de l'anglès al català la meva edició de butxaca de Pnin i
efectivament va ser el mateix Ramon Folch i Camarasa l'any 1992.
Repasso les pàgines de la novel·la i penso que simple que ha de ser "psiquiatre", per a una persona que escriu mots tant bells com “fet corglaçador” o “peus jovenívols que
petjaven uns graons”.
En Ramon està segur que arribarà als
cent anys, viu o mort però hi arribarà. Tant de bo estigui tant
eixerit com ara.
En realitat no sabia ni quina cara feia, però l'he vist com a traductor a moltíssimes obres importants. Vaig a fer un cop d'ull a l'entrevista.
ResponEliminaM'ha agradat això d'arribar als cent anys viu o mort... Fa somriure aquest senyor. Jo també miraté l'entrevista.
ResponEliminaEl meu avi, amb 8 anys va estrenar l'obra "En Patufet" de Josep Maria Folch i Torres al Palau de la Música, en presència de l'escriptor. A casa llegíem les "Pàgines viscudes" i les "Històries possibles" de la nissaga dels Folch i Torres.
ResponEliminaHi ha casualitats màgiques: de Nabòkov a Folch i Camarasa sense moure't del sofà i amb "Pnin" com a fil conductor. Això sí, la tele i el professor Pnin els veig una mica incompatibles...
ResponEliminaEl conec, era veí dels meus consogres a Palau, i fins i tot va venir al casament de la meva filla mitjana. Ha escrit molt i variat amb diferents sorts, va guanyar el Pere Quart d'humor i sàtira, i feia els guions de Masagran. És un senyor molt culte i senzill, potser aclaparat sota l'ombra del seu pare.
ResponEliminaConec a Ramon Folch, he viscut 30 anys a Palau, dir que no ha canviat amb els anys, segueix tenint el mateix sentit de l'humor, és tot un mestre i al costat d'ell t'ho passes molt divertit.
ResponEliminaMolt bé Loreto!
L'encant de les persones quan es fan grans, parlen "tal com raja".
ResponEliminaLoreto,
ResponEliminaRamon Folch i Camarasa és un dels meus anticànons preferits. Llàstima que no ens pugui llegir, perquè poc sap d'internet, m'ho va dir un cop personalment en una visita a Palau.
millor que hi arribi viu no? un dels grans de la cultura del nostre país!
ResponEliminaMare meva , com passa el temps..Jo que fa molts anys que conec en Ramon, el recordo de quan encara tenia els cabells negres. ara fa molt de temps que no l'he vist...
ResponEliminaEl coneixo de la meva escola (Folch i Torres) Va venir per Sant Jordi, quan vam fer 10, 20 i 25 anys, o sigui que l'he vist com s'anava fent gran. Precisament un any per aquesta data, el vaig acompanyar a la presó, on ell va fer una xerrada...A Palau de Plegamants, hi ha com una casa museu, amb totes les obres del seu pare...I és curiós que ell va traduir al català actual, el llibre de poemes de Francesc Cases i Amigó, amb el qual va aprendre a llegir la meva mare. L'original era amb català antic. M'ha fet il·lusió que en parlessis, buscaré l'entrevista que dius de TV3, a Internet...
Petonets de primavera.
Perdó, volia dir "en català antic"...
EliminaUna persona tan gran -i no ho dic per l'edat- i amb aquesta senzillesa ´s per treure's el barret.
ResponEliminaEls meus avis tenien la col·leció de "Patufet" i jo me'n havia fet un tip de llegir les Pagines Viscudes d'en Josep Maria Folch i Torres.
Jo no he tingut aquesta sort, tan sols l'he vist per televisió moltes vegades, pot ser des dels anys 85 o 1990. Era el programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs. Fantàstic!!
ResponEliminaSalutacions, Loreto.
És un home notable, i conjuga erudició i una fina ironia. Hem coincidit amb ell, fa anys, en alguns actes, i és un interlocutor molt agradable.
ResponEliminaUna agradable coincidència !!
ResponEliminaEl moment que descrius em sembla màgic, perquè jo no crec en les casualitats.
ResponEliminaA casa miraré l'entrevista, aquí no tinc so!! :(
Aferradetes!! :)
M'has fet venir ganes de veure l'entrevista. Sembla un home optimista!.
ResponEliminaJo personalment preferiria que arribés viu, d’aquesta manera podria seguir gaudint de les seves paraules. Felicitats pel post Loreto. Entretingut, entenedor i amb trampa! Després de llegir-lo hem de córrer a veure l’entrevista
ResponElimina