La metamorfosi del funcionari

Quan en Grau Samarra va despertar-se un matí després d'un somni intranquil, va trobar-se damunt del llit convertit en un monstruós insecte. Un cop superat l'ensurt inicial, va baixar  del matalàs amb parsimònia i va dirigir-se al lavabo arrossegant les potes peludes i primes per la sanefa de les rajoles. L'inevitable posició no bípeda li impedia arribar a l'aigüera, així que va veure's obligat a rentar-se la cara en una petita bassa d'aigua que s'havia format prop de la tassa del vàter. Lluny de sentir fàstic, però, la ferum del líquid va proporcionar-li una agradable sensació de frescor per tot el cos.

Era dilluns i, deixant de banda aquell petit contratemps, en Grau frisava per arribar a l'oficina, engegar l'ordinador, prendre's un cafè amb llet amb escuma i comprovar els missatges de correu electrònic mentre esperava que arribessin els companys.

Feia temps que era funcionari del departament d'Interior, va accedir-hi després de superar unes oposicions no gens fàcils i ara, al cap de cinc anys, les hores li passaven volant. No cal dir que també gaudia caminant per la muntanya, anant en bicicleta, llegint una bona novel·la i prenent copes amb els amics fins a la matinada. Però de dilluns a divendres, de vuit a tres, xalava d'allò més redactant informes, fent estadístiques i tramitant expedients sancionadors.

Malauradament, a no ser que volgués enfrontar-se amb amics, familiars i coneguts, o córrer el risc que el titllessin de bitxo rar, això darrer no podia dir-ho en veu alta.

Va mirar-se al mirall i va sospirar. Feia una fila horrorosa, havia de decidir-se a sortir de l'armari o  acabaria molt malament. 


Dedicat a tots els funcionaris que, malgrat tot, els agrada anar a treballar