4 de Vielha

CAMIN VIÈLH 

Devèrs lo sòmi dau ciprés,  

ò camin d’autres còps, escalas

amb la suavor de los qu’a pres

l’ombra de la mòrt, e te calas.  

Los vents an esvanat lo bruch

de las carretas de setembre.

Ara n’as pas que lo remembre

de la vinha grèva de fruch. 

Espinchas dins la solelhada 

passar d’un nívol lo pantai,  

qu’amont s’alonga e puòi se’n vai

aval sus la mar argentada.

E benlèu es ton lent planhum

que s’ausís, quand, sarrant la jaça,

au vèspre d’aur un tropèl passa

amb d’esquilhons plnes de tristum. 

Max Roqueta 

VELL CAMÍ 
Cap al somni del xiprer,
oh camí d’antany, puges
amb la dolçor dels que ha pres
l’ombra de la mort, i calles

Els vents s’han endut la fressa 
dels carros de setembre.
ara no tens més que el record
de la vinya feixuga de fruit

Esguardes en ple sol
com passa el somni d’un núvol,
que allí dalt s’estira i davalla
després sobre el mar argentat.

Potser no és sinó el teu lent lament
que sentim, quan cap a la pleta
un vespre d’or el ramat passa
amb esquelles plenes de tristor.

Traducció al català d'Àlex Susanna i Jaume Figueras 

Sabíeu que a l'agost del 1956 un barceloní i un gallec van recórrer de punta a punta, a peu, la Val d'Aran? 

Van començar el trajecte vuit quilòmetres més al nord de la Pobla de Segur i van resseguir la comarca del Pallars Sobirà de sud a nord fins al port de la Bonaigua. Van endinsar-se a la Val d'Aran i la van travessar fins al punt més occidental. Després, amb cotxe, van visitar algunes valls secundàries: la vall de Cardós, la coma de Burg, la vall Ferrera, la vall d'Escrita, la vall de Boí... 

Un cop van acabar les vacances cadascú va escriure un llibre: "A peu pel Pallars i la Vall d'Aran" (1957) i "Viaje al Pirineo de Lérida" (1965). 

   

         

XeXu, moltes gràcies per les fotografies dels balcons!