Ni el meu home ni
jo som de missa, a pesar que els dos hem fet la comunió i, fins i tot,
la confirmació. Per això quan va néixer la Clara, ni se'ns va
passar pel cap batejar-la. “Quan
toqui ja decidirà ella mateixa” dèiem, convençuts. I ens
quedàvem tant amples.
L'altre dia, però,
quan una mare de l'escola va dir-me que l'any vinent la seva filla
començaria la catequesi de la primera comunió (es veu que ara s'hi
ha d'anar dos anys) se'm va encendre la llumeta d'alarma. Com pot la
meva filla triar res si ni tant sols sap què és una missa?
Aprofitant que era setmana Santa vaig decidir posar fil a l'agulla i
li vaig explicar a grans trets de què tracta el cristianisme. Però per escollir s'han
de conèixer les altres opcions i també li vaig exposar
el
poc què sé de la
religió jueva, islàmica
i la
budista
(demano
disculpes als hinduistes i als seguidors de les religions
tradicionals xineses i de les naturals, però és que no en sé un
borrall) .
Evidentment
també vaig explicar-li què pensa la gent que no creu en cap
religió, que és el que domino millor, tot sigui dit.
El
resultat: un embolic mental considerable, però jo ja havia complert.
Quan ja havia donat
el tema per acabat (“Tu vés-hi pensant” vaig dir-li) decidim
visitar l'exposició de mòmies que estarà a Girona fins a l'agost i
que, per cert, val la pena no perdre's (si cal, obvieu quina entitat
l'organitza)
i em trobo amb
això (més o menys):
“D'entre tots els
objectes que els egipcis introduïen dins dels sarcòfags, hi havia una
mena de passador amb l'imatge que la persona morta volia adoptar un
cop passés a formar part del regne d'Anubis”
- I podien triar
qualsevol cosa? em pregunta la Clara
- Suposo, no sé
(en què estarà pensant??)
- Doncs ja sé de
quina religió vull ser: de l'Egípcia!
Espero que no s'hi encaparr massa, però per si de cas, parla-li del pastafarisme, i així segur que canvia de religió de seguida. Si no en saps prou, presenta-li en Pons que te la converteix en una tarda.
ResponEliminaamb Xexu, explica-li la religió d l'espagueti volador que és la bona.
ResponEliminaVàrem pendre la mateixa decissió!
ResponEliminaSi mai en volen una,sols s'hi han d'afegir, no cal que els encaminem...
Hi ha coses que s'entenen de grans, però donar alguna pista no està malament i sense cap religió potser es viu millor.
ResponEliminaTot i que una altra cosa és la cultura i la tradició i aquesta no es pot defugir.
ResponEliminaPenso jo, que triar, només es pot triar quan tu mateix vols i necessites triar. A mi "en principi" no em donaven cap opció de triar, a tot arreu hi havia la mateixa religió, la mateixa opció... malgrat tot vaig triar escapar-me'n de seguida que em vaig adonar que sí, que es podia triar... que tothom en el fons pot triar.
ResponEliminaSempre som a temps de triar...
M'ha fet molta gràcia la sortida de la teva filla...
A mi m'agrada la Mitologia nòrdica, però ja saps que soc pastafarista
ResponEliminaPenso que quantes més religions es coneixen, el sentiment d'ateïsme es fa més convincent.
ResponEliminaFita
Molt bona, la sortida de la Clara! Si va rumiant sobre el tema, segur que alguna conclusió n'acabarà traient. I si no, no passa res: dubtar de tot és una bona manera d'aproximar-se a la saviesa.
ResponEliminaa casa estan batejats.......però mes que tot per contentar avis. La comunio ja varen decidir que no veient que les amistats ho feien per els regals i fugint de dos anys de catequesi (pares inclosos)
ResponEliminaÉs un tema delicat aquest, penso que la mainada té dret a conèixer la història de les religions, que de fet és cultura...
ResponEliminaI és clar que de les coses que no es coneixen, no se'n pot fer una tria! Jo sóc creient, però respecto totes les opcions, menys els fanatismes, del color que siguin...Jo penso que tothom necessita, encara que sigui per egoisme, creure en alguna cosa. Hi ha una dita que diu: "qui no creu en Déu, creu en les bruixes"...
Bon vespre, Loreto.
Tot i que la comunió encara queda una mica lluny, estic en el mateix impàs, vull que siguin elles les que escolleixin el que més els hi convingui. Tot i així per escollir, han de conèixer i a casa aixó de la religió, ens fa molta mandra. No se, suposo que a mida que es facin una mica més grans, intentarem explicar-els-hi tant bé com poguem el ventall que tenen per escollir.
ResponEliminaSalut!
M'ha fet molt riure, posats a triar almenys que tinguem algun al·licient, hehe... Jo de petita vaig anar a un col·le de monges i feia religió, catequesi i la comunió. No em va influenciar gaire perquè quan vaig ser més gran vaig triar no continuar anant a missa ni fer la confirmació. D'una banda em vaig quedar amb els valors que em van interessar i amb alguns coneixements que no fan nosa. Totes les opcions són bones si no són imposades o limiten la llibertat individual. I ja sap quina imatge triarà la Clara? uiii, quina por... ;)
ResponEliminaUna buena respuesta, ser de religión egipcia no es lo acostumbrado, pero quedaría muy exótica.
ResponEliminaUna abraçada.
HD
Supòs que totes les religions tenen les seves coses bones i dolentes, fosques i reflexives, inspiradores i horroroses. Però per estudiar-les des d'un punt de vista objectiu, com ara l'egipcia, està clar que totes són d'allò més interessant :)
ResponEliminaHome, si els egipcis ho feien així ho tenien fàcil, a més penso que no calia ni tindre cap tipus de fe en la seva vida, entraven allà, triaven i llestos. Com si fos una botiga. És així, segur?
ResponEliminaUna abraçada
si ja ha decidit.....ara qui li treu del cap? els infants són la monda!
ResponEliminaQue voleu que us digui, a mi la religió catòlica no m'ha fet cap mal i sempre hi he estat d'acord amb els valors de fons que ensenya. Crec que els nens, en aquesta edat, encara ho tenen molt difícil saber triar entre tot el ventall de religions del món mundial. M'agraden les coses de casa i tradicionals però sense imposicions de cap mena. Per això els meus nens també han fet la comunió sense sentir-se obligats en cap moment. Com el més natural del món. Una altra cosa és l'església o els seus representants. Paral·lelament i juntament amb els valors catòlics, també he procurat incentivar l'esperit crític, objectiu i optimista en totes les coses perquè penso que els pot ajudar al el seu desenvolupament com a persones.
ResponEliminaQuè hi ha altres opcions? Es clar que si. Però aquesta a la meva dona i a mi ja ens ha semblat bona.
Jo també. Al menjador de casa n'hi ha uns que em miren cada cop que hi passo :-D
ResponEliminaEntenc que la religió va lligada a la cultura i als seus valors i que això es transmet de pares a fills. Vull dir que, de forma intencionada o no, transmetem creences a les noves generacions.
ResponElimina