dijous, 3 d’abril del 2014

Rupit i Tavertet




Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset   català  ( ...)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Sabíeu que dos importants escriptors catalans van fer estada a  Rupit? 

Jacint Verdaguer va estar-se al mas del Bac de Collsacabra on, afectat per un profund trasbalsament espiritual, va escriure aquestes línies a Jaume Collell l'any 1886   “Ací en la soledat del Bac de Collsacabra he vist desfilar, l’un darrere l’altre, mos quaranta anys, i de tots em sento avergonyit. Podria resumir ma vida malaprofitada amb aquesta frase, tergiversant la de l’Evangeli: Male omnia fecit   '. 

Per la seva banda, Josep Pla va passar temporades al mas Corriol.  Mireu que va escriure: 

"(...) A mi m'hauria agradat d'ésser ric, per una sola raó: per no haver hagut de pensar en els diners... 
Tot això -i moltes coses més- m'ho deia Puget assegut en una poltrona a la galeria de la seva casa de Corriol, a Collsacabra, una meravellosa tarda de tardor. Corriol és una masia molt gran, oberta a quatre vents, acarada a migdia, amb dues teories d'arcs superposats a la façana -els de la planta baixa, els de la galeria del primer pis. Des d'aquesta galeria contemplàvem el paisatge. Ens sentíem envoltats com per un coixí de silenci deliciós. En el prat de davant de la casa pasturaven unes vaques. Més enllà, un poltre enjogassat i pelut passava el coll pel ventre d'una euga planturosa i solemne. Després, la terra feia una brusca depressió i l'entallada de Rupit es dibuixava sobre el cel. Més enllà, tremolant dins l'aire blavís, s'estenia la solitària i vasta Guilleria i a l'horitzó, flotant en la deliqüescència aèria, el Montseny era una forma evanescent."

Mas Corriol

Les dues fotografies dels balcons me les ha cedides la Sílvia, moltíssimes gràcies! (si encara no la coneixeu, no us perdeu el seu blog) 





15 comentaris:

  1. i al costat de Rupit, Pruit, on encara hi ha la carpa de Comediants, i on hi viu en una masia a les afores de les quatre cases de Pruit, Ramón Fontseré i la seva companya.

    ResponElimina
  2. Rupit i el seu entorn, tot un paradís de natura i cultura!
    Un article molt interessant Loreto, felicitats!

    ResponElimina
  3. Amb els teus balcons sempre aprenem i llegim coses interessantíssimes!!

    ResponElimina
  4. Ja hauria de ser patrimoni de la Unesco. Un lloc molt maco

    ResponElimina
  5. Bona informació, hauré de visitar aquest lloc :)
    El balcó super romàntic!

    ResponElimina
  6. Quins balcons més preciosos, mirant-los entenc que dediquis una part del teu blog a parlar-nos d'aquesta estructura. No són tots igual de bonics, però n'hi ha alguns de preciosos. I darrerament molts porten aquest complement tan bonic que és l'estelada. I per cert, jo també recomano no perdre's el blog de la Sílvia!

    ResponElimina
  7. Collsacabra és una sub-comarca bellíssima. I els seus pobles, i Rupit n'és un bon exemple, cal conèixer-los.
    Gràcies Loreto per fer-nos'en 5 cèntims.
    Fita

    ResponElimina
  8. Només vaig anar a Rupit una vegada, fa molts anys, i en guardo molt bon record. Les fotos són molt boniques.

    ResponElimina
  9. Ja fa molts anys que no trepitjo aquests dos bonic indrets, els recordo idíl·lics i pintorescos. Confio que el turisme massiu no els hagi espatllat, seria una llàstima.
    Els dos balcons són encantadors.

    ResponElimina
  10. Uns balcons preciosos, d'uns pobles que semblen de postal, sobretot a l'hivern...
    M'agrada que parlis d'en Verdaguer, "el poeta de Catalunya", i d'en Pla, que m'encanten les seva prosa descriptiva...
    Bon cap de setmana Loreto.

    ResponElimina
  11. M'ha agradat molt la descripció d'en Sagarra sobre Rupit, un lloc que fa anys que no visito i que espero que no hagi perdut la seva fesomia.
    A Tavertet hi vaig estar fa poc i continua sent molt bonic, però em va semblar que s'havia convertit en un lloc "de vacances", amb poca vida de poble. Ara, quina meravella, aquelles muntanyes, boscos i salts d'aigua tan impressionants!

    ResponElimina
  12. Els balcons de Rupit tots són preciosos, però hi ha uns que hi ha tantes flors, tantes, que ni es veuen, no se si pertanyen a l'Ajuntament, no ho se, però s'han d'intuir que estan allà. Tu hi és estat?

    ResponElimina
  13. Vaig estar-hi fa temps, potser uns deu anys, però crec que era l'hivern. És un poble molt bonic

    ResponElimina
  14. Hem recorregut aquells indrets, on encara un escriptor podria trobar la pau i el silenci necessaris per pensar i escriure, tal com indiques. A ciutat, això és impensable.

    ResponElimina