diumenge, 29 de juny del 2014

Un home sense imaginació


Imatge del blog d'en Ximo "Las Cositas de Acapu"

- Hola, rei, com va anar ahir el sopar de feina? va preguntar la Xantal, com si d’aquella resposta li depengués la vida, només de veure’l entrar per la porta de la cuina.
- Prou bé, prou bé- va respondre en Llorenç –Què et volia dir... això, que pujo a dalt a dutxar-me
- Espera, vull comentar-te un tema. Tanca la porta –Tot i que estava acostumada a manar una plantilla de més de dos-cents empleats, la Xantal estava tant nerviosa com si fos la primera vegada que hagués d'esbroncar algú
- Aquest matí m’he trobat en Genís a la cua de la declaració de renda...
- Ah si? El comptable? I què t’ha dit?
No vas dir-me que ell també hi seria, al sopar? – va engaltar-li la seva dona, ara ja sense miraments.
- No sé, potser al final no el van avisar...
- Doncs no. Més aviat m'ha dit que fa mesos que a la fàbrica no feu cap sopar.
- Clar, perquè als de l’oficina mai els convidem- respongué en Llorenç, que havia reviscolat.
- Ah no? I per què?
- Doncs perquè són uns llepes que es passen el dia espaterrats a la taula, amb l’aire condicionat a tope, això sí- En Llorenç apujava el to de veu a mesura que les paraules sortien escopetejades dels seus llavis.
- Sí? Vaja...
- I no t’ho perdis, encara no fa dos dies van tenir la barra de proposar al jefe que instal·lés una màquina de fitxar, però clar, només pels del magatzem!
- Quin morro...
- I perquè no vull omplir-te el cap de bajanades perquè podria explicar-te'n cada una! Fliparies, fliparies!
- Sí, sí, ja ho entenc. Em sap greu –va dir la Xantal
- Doncs que no te’n sàpiga! Perquè a mi, tots aquests mals rotllos de la feina, se’m repixen, només faltaria! Amb la misèria de sou que ens paguen...- Les venes del front se li havien inflat.
- D’acord, d’acord, no passa res. Vés a dutxar-te i no hi pensis més – va dir, condescendent, la Xantal.
Tot just en Llorenç va desaparèixer pel replà de l'escala la Xantal va córrer a enviar un wassap a la seva millor amiga: 

"Prova superada. Hem quedo!" 

Tot seguit va agafar un llibre i va asseure's al sofà.Va engegar la televisió. Va llegir quatre línies ... no podia deixar de pensar en el Llorenç. 
Realment havia estat disposada a engegar-ho tot a dida, a abandonar el seu marit i instal·lar-se a casa de l'amiga. I és que passar  la vida al costat d'un home- tronc se li feia insuportable. Però aquell vespre s'havia adonat que no estava tot perdut. Era cert que en Llorenç tenia una amant, els havia vist passejant de bracet per barris que suposaven discrets, però també era cert que li acabava de demostrar que encara podia fer servir la imaginació, que era capaç d'emocionar-se, malgrat fos a partir d'una mentira. 
Tant li feia l'amant perquè allò no significava res, no era el final de res. El tornaria a conquistar. Sabia que pagava la pena.  

 No quiero ni de lejos un hombre sin imaginación. Es que eso no es un hombre, es un tronco. O bueno, sí es un hombre, pero a mí no me conviene” Ana María Matute

16 comentaris:

  1. Molt bo. Jo tampoc vull tenir a ningú al costat que no tingui imaginació.

    ResponElimina
  2. tenir ningú, sense a, vull dir.
    La imatge del Ximo també és molt bona!

    ResponElimina
  3. Sí, senyora, molt bo, Loreto! A mi també m'agrada... I la imatge de Ximo, i el fragment d'Ana María Matute. Tot m'ha agradat!

    ResponElimina
  4. Sobta una mica l'aparent conformitat de la Xantal, però amb les explicacions finals que li fa a la seva amiga, penso que se'n sortirà.

    ResponElimina
  5. Mentre mentisca hi ha esperança.

    ResponElimina
  6. Doncs a mi em fa una mica de llàstima Xantal. Em sembla que és ella qui no té capacitat per imaginar-se una vida millor.

    ResponElimina
  7. Ja diuen que qui no es conforma es perquè no vol...Conviure amb algú sense imaginació no deu ser gaire gratificant, però que et posin banyes, no sé...
    Pot utilitzar la imaginació per fer-la més feliç a ella!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Jo tampoc podria viure amb una persona sense imaginació però no tinc gaire clar que en conformes tant ràpid con la Xantal.
    M'ha encantat les paraules de Ana Maria Matute.

    ResponElimina
  9. No cal dir que lloar el comportament de la Xantal és una gran mentida per part de qui ho faci. Ningú vol un sòmines al costat, te n'avorreixes i el deixes. Però que la demostració que no és un sòmines és que et posa les banyes, de poc serveix. No el deixes per avorrit, sinó per malparit. La solució és la mateixa. Cal donar 'vidilla' a les relacions, però aquesta no és la manera. No em crec a la Xantal, i si ella es creu a ella mateixa, ho passarà molt i molt malament.

    ResponElimina
  10. Molt encertat! Ni que jo, no hauria estat tant condescendent... :)

    ResponElimina
  11. d'acord, que tingui imaginació es un punt a favor, però ni de bon tros es lo únic que jo valoro

    ResponElimina
  12. Tu sí que tens imaginació, Loreto!

    Doncs, jo prefereixo un sòmines que un mentider amb imaginació.La imaginació es pot entrenar i millorar, la sinceritat costa més.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Jo també crec, que de imaginació, va faltada la Xantal , tenir una oportunitat millor....però també es de respectar la seva decisió, la seva forma de viure.
    Bon relat, Loreto !

    ResponElimina
  14. A tu no te'n falta d'imaginació!, un bon conjunt...relat, frase d'Ana Maria Matute i imatge.

    ResponElimina
  15. A mi no m'agradaria viure amb una home amb imaginació per enganyar-me. Més aviat no ho suportaria.
    Ara si la Xantal si conforma...

    ResponElimina
  16. Els calfreds dels cadàvers que volten pel davant de casa meva també em demanen que els esborri de la meva realitat :-DD

    ResponElimina