dissabte, 6 de setembre del 2014

Un d'Esplugues de Llobregat

Fotografia de la M. Rosa Algué 


Tinc un bell somni,
estrella i quatre barres.
És l'estelada

Entre la boira
hi ha espurnes de claror,
la llavor és nova.

S'albira, una
petita independència.
És Catalunya.

La meva terra
ara somriu contenta,
ja se sent lliure.

M. Roser Algué Vendrells


Aquest cop la M. Roser m'ho ha posat ben fàcil. Quin poema podria escaure millor a la fotografia?

Moltes gràcies, M. Roser.  Com la nostra terra,  ja ens sentim lliures.







Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. Sergi6 de setembre del 2014, a les 8:53

    Aquest pot ser un problema, creure's que estem més llum del que realment estem, però coincideixo amb vosaltres, jo fa temps que em sento lliure i ja no m'importa res del que diuen des d'España. Ha estat culpa seva, ens han abocat a la desafecció més absoluta, i com que ja no n'havia tingut mai gaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus6 de setembre del 2014, a les 8:57

      XeXu hem coincidit en els comentaris als corresponents blogs. La qüestió es passar del que diuen des d'Espanya :)

      Elimina
  2. M. Roser6 de setembre del 2014, a les 10:32

    Moltes gràcies Loreto per posar el meu poema ( aquests haikus ara faran un any) i el meu balcó...La pobra estelada ja està ben descolorida, després d'un any d'onejar amb el vent que li toca des de totes les direccions...
    Em fa una mica de pena tan sola, però està bé que es vegi que faig país!!!
    Ah i jo també em sento lliure.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas6 de setembre del 2014, a les 11:31

    Senti-se lliure... Això està bé. Ja ens hinanem sentint cada cop més.

    ResponElimina
  4. Josep6 de setembre del 2014, a les 15:16

    Teniu raó. Ara estem en un moment que passi el que passi ja no hi ha marxa enrere. Però voldria dir una cosa, que possiblement estic equivocat. Voleu dir que si haguérem agafat més empenta, ara no estaríem més lluny?
    Actuant igual com fins ara, com som, clar.

    Més que res ho dic perquè no hi hagi gent que es cansi de tant de tems i aguantant tota la pressió de Madrid

    ResponElimina
  5. Joana6 de setembre del 2014, a les 22:27

    Jo crec que no hem s'ha avançat gaire...
    Bonic poema!

    ResponElimina
  6. xavier pujol6 de setembre del 2014, a les 23:32

    Als balcons i als carrers hi ha senyals que cada dia ens sentim més lliures. Aquest 11 S farem una passa de gegant.
    El poema de la Roser ho explica molt bé,

    ResponElimina
  7. Elfreelang7 de setembre del 2014, a les 4:12

    poema i balcó fan molt de goig!

    ResponElimina
  8. Glo.Bos.blog7 de setembre del 2014, a les 11:11

    Genial!
    Un aplaudiment a les dues!!!

    ResponElimina
  9. Audrey7 de setembre del 2014, a les 14:01

    Felicitats per aquest poema bellíssim!

    ResponElimina
  10. Garbí248 de setembre del 2014, a les 5:00

    Aquesta setmana ha de ser plena d estelades als balcons i dintre els nostres cors, costarà però ho farem

    ResponElimina
  11. Núria Martínez (Bruixeta)8 de setembre del 2014, a les 8:00

    I hem de deixar l'estalada al balcó més enllà del 11S i si s'escau més enllà del 9N.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)