Contra la tonteria

eldimoni.com

Assassins en sèrie gironins: La doctora en lletres

- Ni és metgessa, ni és doctora. Té estudis de medicina i s’està doctorant en lletres. Ha fet psicologia, no ho dubto; i té coneixements de medicina xinesa, ben cert. A part de divulgar tothora la col·lecció de títols que té, s’ha especialitzat a suggerir i practicar allò que es coneix com a medicina alternativa; és a dir, no arribo per a la medicina tradicional (massa complexa, massa estudis, massa ciència) i tiro per la via de les herbetes, les reflexions, les dietes, els bolets màgics, l’acupuntura… Sé de tot i no sé de res, i ni tan solament m’he de coordinar amb ningú, ni donar explicacions ningú, perquè la meva medicina, com la nigromància medieval, té components màgics i asprius que ens sorprenen a tots.

(…)

- Pot algú que no és metge, que no té cap especialitat del ram, que no ha fet en sa vida cap investigació científica sobre el tema, recomanar, suggerir, proposar i oferir tractaments alternatius a un càncer?

(…)

- Poden guarir una neoplàsia maligna, la combinació de menjars freds i calents, una dieta a base de llimones, un curs d’autoconvenciment, un extracte d’herbes miraculós…? Quanta gent queda atrapada cada dia en els paranys de les medicines alternatives? Quants estafadors són reclosos?

(…)

- No hi ha assassí més perillós a les comarques gironines que el qui sentint-se imbuït de vés a saber quines propietats naturals o de quina saviesa infusa s’atreveix a qüestionar els tractaments científics contra el càncer i altres malalties. Ho fa des de la més absoluta de les irracionalitats: “mira’t aquest vídeo” (com si això fos garantia de res); “escolta aquesta monja tan trempada” (ciència pura); “no et deixis enredar pel poder de les farmacèutiques” (informacions secretes)…

(…)

- Davant el càncer i els seus terribles efectes per a pacients i familiars, cal oposar-hi, no pas la solució dels tractaments nigromàntics, sinó la fermesa de la investigació i de la ciència. A l’Estat (Sanitat Pública), li resulta més a barat un tractament d’herbetes o bolets mexicans. La responsabilitat dels governs és resoldre el càncer i posar a l’abast de tothom la curació. La dels ciutadans exigir-ho amb fermesa.

(…)

- És per això que, quan el dia de Sant Joan a prop del Pont del Dimoni la doctora en lletres se m’acostà per darrere i em digué a mi “Això et passa perquè vols, eh? Pensa que si tu volguessis tinc solucions i unes plantes que són molt difícils d’obtenir al mercat però que et faré arribar per amistat… Et depuraran i et curaran el càncer…”, no vaig poder contenir-me i d’un cop de puny li vaig posar la cara mirant la Mare de Déu de Montserrat i els cingles màgics del Bages…

- ¿Reconoce haber pegado a la víctima ante este tribunal?

- No només ho reconec, si no que si vostès em deixen, hi torno i la poso ara mirant cap al cap de Creus…

Relat del professor i articulista Jordi Vilamitjana Pujol publicat a eldimoni.com .

En Jordi va morir, víctima del càncer, el passat 10 de maig.  La seva companya, Isabel Marsà, va escriure a la xarxa "La batalla contra el càncer no és només física. S'ha de lluitar també contra aquells que no entenen la malaltia. Però, sobretot, s'ha de lluitar contra la tonteria" . 

Puc dir-vos, per experiència pròpia, que és cert.  Davant del càncer, hi ha els que banalitzen la malaltia (tranquil, avui dia tothom es cura, d'això), els qui donen per fet que moriràs (gent que desapareix misteriosament de la teva vida), els que creuen que has emmalaltit perquè ets pessimista, perquè no expresses els sentiments o alguna altra parida d'aquestes... i, en conseqüència, curar-te  depèn de tu i de la teva alegria (a l'estil dels manuals d'autoajuda que culpabilitzen el propi malalt de tot el que li passa), els que estan convençuts que, si superes la malaltia, et tornaràs una persona millor, especial, forta (com saben que, abans de la malaltia, no eres millor, especial i forta?), els que, sense tenir-ne ni idea, serien capaços de jurar damunt la bíblia que necessitaràs ajuda psicològica de per vida (cosa que em sembla perfecte, sempre i quan la necessitis) i els que, com explicava en Jordi , pretenen curar un càncer amb medicina alternativa.  

Només és un relat, en Jordi no era  dels que van donant mastegots a la gent, però se'l mereixerien.