 |
| Del blog de Ricard Soler |
Penso que molts estaríeu d'acord amb mi quan dic que, en el nostre
nou petit país, els sous dels alts càrrecs del govern hauran d'estar limitats per dalt i que s'haurà d'establir un règim
d'incompatibilitats més estricte que l'actual i un màxim de temps
de permanència en el càrrec (una legislatura, dues...? ), de manera
que cap polític pugui enriquir-se de per vida a costa de les
arques públiques.
Ara bé, quan el debat es centra en quin ha de ser aquest topall
és més difícil d'arribar al consens. L'altre dia, enraonant amb
dos companys de feina, va sorgir aquest comentari “els polítics
haurien de cobrar un sou normal, més alt que la resta però sense
ser exagerat” .
Perquè el sou d'un polític ha de ser inqüestionablement més alt que el d'un metge o que el d'un bomber? Que potser té més responsabilitat? Més formació? Fa més hores extres? I no em refereixo als polítics mediocres als quals estem acostumats sinó a aquells que, sense ser tecnòcrates, posseeixen una bona preparació tècnica i experiència consolidada dins el seu àmbit de treball (diuen que en Mas-Colell n'és un, potser sí, encara que no posaria la mà al foc).
Perquè el sou d'un polític ha de ser inqüestionablement més alt que el d'un metge o que el d'un bomber? Que potser té més responsabilitat? Més formació? Fa més hores extres? I no em refereixo als polítics mediocres als quals estem acostumats sinó a aquells que, sense ser tecnòcrates, posseeixen una bona preparació tècnica i experiència consolidada dins el seu àmbit de treball (diuen que en Mas-Colell n'és un, potser sí, encara que no posaria la mà al foc).
Doncs, segons els meus companys, l'objectiu que els polítics cobrin
més que els altres professionals es preveure que no caiguin dins
la il·legalitat, atès que tenen moltes més oportunitats de cometre
frau i ja se sap que l'ocasió fa el lladre.
Que voleu que us digui, a mi no em sembla que la mesura hagi estat
gaire eficaç fins ara. No seria millor invertir una part del seus
salaris desproporcionats a controlar la corrupció i a dissenyar unes
mesures disuasòries més contundents? Segons els meus companys no,
perquè això és impossible d'aconseguir. Si no, només cal veure com acaben comportant-se els policies (d'altres països, és clar) que no reben un sou prou digne....
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que s'hauria de matisar: hi ha polítics, sobretot municipals, que sí que fan moltes hores extres.
ResponEliminaPer a mi la clau rau en exigir que sí que tinguen més responsabilitat. És a dir, que l'assumisquen. L'exemple més clar és l'alcaldesa de València (el sou més alt d'Espanya i Catalunya) i no sap "res de res" del que passa a Fira València (res a veure amb què en siga la presidenta del patronat...).
El problema no és el sou, és què es demana a canvi. I, efectivament, avui dia als polítics se'ls exigeix molt menys que als metges, als transportistes, als botigues i als agranadors.
Els polítics han perdut tota credibilitat i s'ho han guanyat a pols. Potser sí que la política municipal es una altra cosa, encara que deu ser la dels pobles petits sense gaire capital
EliminaI els sous dels banquers? Hi ha presidents de caixes, que cobren 100 vegades el que cobra el president de la Generalitat.
ResponEliminaI quan van mal dades demanen diners públics per a que els rescatin!!
Això, igual que el sou de grans enpresaris i dels futbolistes és escandalós
EliminaAra la revolta és per separar-nos d'un pes ibèric, la propera serà per fer creure els de casa.
ResponEliminaJo també ho penso. Lliures podrem fer les coses diferent (o no)
Eliminahi ha molts polítics que treballen gairebé per amor a l'art, recordo un amic que era el numero 2 del PSC de Sabadell que donava el 70% del seu sou al partit. Era a temps parcial, atès tenia una altra feina, pero t'asseguro que hi dedicava moltes hores a l'ajuntament. I com ell ni ha molts.
ResponEliminaN'hi ha molts? Doncs que surtin pq sinó costa de creure
EliminaTrobo que com tots els treballs en política hi deu haver de tot, però estic d'acord que no haurien de cobrar sous desorbitats sinó proporcionals a la seva responsabilitat, com un científic , un metge...I és clar se'ls ha d'exigir una preparació, faltaria més...Jo no sé si el Mas la té, però només sentir-lo parlar anglès amb fluïdesa ja vol dir alguna cosa ( a mi em cau bé).
ResponEliminaPenso que a més dels polítics hi ha molta gent que cobra sous encara més astronòmics: els futbolistes...
Petonets.
Sous més raonables i menys temps ocupant el càrrec. I més control de les seves activitats. I càstigs més contundents etc etc En Mas, comparat amb en Rajoy és un deu però potser no hauríem de començar a comparar des de tant avall. Del tot d'acord amb el tema dels futbolistes
EliminaAquesta és una assignatura que amb uns i entre nosaltres la tenim pendent, així que tenim feina!, la teva proposta em sembla molt interessant.
ResponEliminaA veure si ho sabem fer i no caiem en els mateixos errors q els veïns
EliminaPrimer hauríem de saber de quins polítics parlem, de quin nivell. Sigui com sigui, les restriccions a posar sí que són clares i hi estic d'acord, temps màxim al poder, control del que fan i deixen de fer amb els diners, comissions per estudiar el repartiment del diner públic, el que sigui, de manera que sigui molt difícil que el polític es pugui embutxacar diners que no són seus, o aconseguir beneficiar els amiguets o establir contactes per assegurar-se la vida futura. Es tracta de que sàpiguen que manen durant un temps i després s'han de buscar la vida, sense més avantatges que qualsevol altre. Si estan ben controlats, és a dir que perceben un sou pels seus serveis i prou, per mi encara cobren poc. La responsabilitat que tenen sí que és alta, i només perquè donen la cara per tots nosaltres, ja els dóna una importància. Crec que han de cobrar un molt bon sou, perquè ningú pringa tant per un sou de mileurista, és injust. Ara, aquest sou és la paga per aquesta feina, cap avantatge més, i control anti-frau i anti-corrupció, és clar. Als metges bé que els retiren llicències per negligències i aquestes coses, doncs els polítics amb un bon sou, però segurs que fan la feina que toca i res fora de la llei, ja que els empara. Amb que no els empari la llei ja seria un bon pas per canviar les coses.
ResponEliminaD'acord però mai votaran mesures que els perjudiquin. Bon sou, sí, però no cal que sigui tant bo com ara. A menys que no millorin els sous de tots.
EliminaSi l'idea és que no caiguin en la corrupció està vist que és una mesura molt poc efectiva. Cobren molt més del que es guanyen, són corruptes i quan es descobreix la malifeta NO PASSA RES.
ResponEliminaPenso que aquesta impunitat és la causant de tanta corrupció, però con que tots els alts càrrecs tenen coses que amagar ningú vol tirar la primera pedra.
Del tot d'acord!
EliminaSi paguem sous mediocres tindrem segur polítics mediocres. Si paguem bons sous doncs tindrem de tot, espero...
ResponEliminaSí?? Si la qualitat a la feina depengués del sou el país s'enfonsaria. Imagina treballar només allò proporcional a 1000 € o menys.
EliminaEl problema no és només el sou, que segurament també, i caldria fer-ne una revisió a fons. El més greu són els privilegis i les prebendes que vénen directament del càrrec i que acostumen a ser vitalicis. En qualsevol cas, és complicat que qui elabora les proposicions de llei ho faci perjudicant el seu propi col·lectiu... És el peix que es mossega la cua.
ResponEliminaI tant, preferirien enfonsar tot un poble que reduir els autoprivilegis que ells mateixos s'han adjudicat
EliminaDifícils decisions. ¿Qui les ha de prendre? ¿La comissió que les prengui encara haurà de cobrar més?
ResponEliminaAixò és un no acabar mai, Olga
EliminaLoreto, hi ha molta gent que treballa molt perquè ho sent. Aquests els pots trobar en l'anonimat. Si val la comparació puc dir que entre molts pares van crear un club d'atletisme per un barri molt gran. No sols no cobràvem res sinó que hi havia vegades que pagàvem. Quan es va apuntar en soci núm. 1000 l'Ajuntament és va fer càrrec. Ara tothom cobra i surten a la foto.
ResponEliminaJo després no en vull cap d'aquests. Com els trec?
Potser molts polítics van començar perquè ho sentien, però a mesura que s'inflen les butxaques deixen de sentir-ho. I no es poden treure!
EliminaCrec, i ho crec sincerament, que un cop assolim la independència tindrem més armes per lluitar contra això. Sous abusius, abús de poder ... i no només de polítics, si no també dins d'altres àmbits,
ResponEliminaJo també ho crec, un país més petit ha de ser més fàcil de gestionar.
EliminaÉs curiós com això dels sous de la gent que es dedica a la política (fixa't que no dic polítics) sempre aixeca polseguera. Jo faig de política ara, amb mitja dedicació (1.200 euros al mes, fixats per llei) i, com solc dir, mitja dedicació són 12 hores de 24. Si volgués recuperar les hores extres no em caldria tornar a l'Ajuntament fins al maig. Ens hauríem de preguntar diverses qüestions, per exemple, en un municipi com el meu, amb gairebé 22.000 habitants (ja una ciutat) l'alcalde cobra menys que un càrrec mig de la Seat, jugant-se el físic, perquè té responsabilitat personal i patrimonial. De debò creiem que persones formades, que es guanyen bé la vida en l'empresa privada, si no fan un esforç de compromís prou important voldran accedir a la cosa pública? I la corrupció no sol venir dels sous, sinó dels "afegitons". Ah! i la gent sempre parla de polítics, però jo parlaria més del milers de càrrecs de confiança que pul·lulen per l'administració, amb salaris desorbitats. Autèntiques paparres.
ResponEliminaBé, és que els càrrecs de confiança deuen ser de la confiança d'algun peix gros, no? Del tot d'acord que no és el sou, -que per la feina que fan alguns, també-, sinó els afegitons. I la immunitat de la que gaudeixen (parlo dels polítics de primera fila).
Elimina