dimecres, 28 de gener del 2015

No m'agrada queixar-me



Jordi: Apa! Què fas aquí? No estaves malalta?
Irene: Sí, tinc febre però és igual
Jordi: Grip?
Irene: Sí, el metge ja m'ha dit que no és un constipat normal
Jordi: I per què has vingut? Marxa a casa...
Irene: No, però és que jo amb febre tiro igual, tinc el llindar del dolor molt alt. Alguns el tenen alt i els altres, baix. Jo sempre l'he tingut molt alt. 
Jordi: Però no és això. Aguantar no serveix de res.
Irene: No ho faig per aguantar, és que no em sé estar a casa i com que aquí tinc tanta feina...
Jordi: Tu mateixa, doncs
Fina: Bon dia, gent. Uis, Irene, quina mala cara...
Irene: Sí, ja veus. Grip.
Fina: Sí? I què fas aquí?
Irene: El metge em donava la baixa però no em sentiria bé. A més, ja estic acostumada. A 39 graus encara tiro, jo.
Fina: Estàs a 39 de febre ?
Irene: Sí, noia, quan m'he aixecat sí. Ara no sé, ja m'he pres la meva pastilleta de codeïna i vaig fent.
Fina: Caram, Déu ni do, doncs
Irene: Però ja sabeu com sóc, no hem queixo mai, no m'agrada.
Fina: Tu mateixa, jo penso que quan estem malalts ens hem de quedar a casa
Irene: No, no, una altra persona sí que ho faria però jo em sentiria malament. A més el meu metge ja sap com sóc, per això no m'ha fet la baixa. Però me la donava, eh? Li he hagut de dir que no.
....
(repetició de la conversa unes quatre o cinc vegades més al llarg del matí)

Un cop acabada la jornada laboral, ja a casa, arriba un WhatsApp del grup de l'oficina:
Irene: 39 de febre al metge. Vaig al llitet
(resposta: un munt d'emoticones de bols fumejant, pots de mel i taronges. Mentrestant jo em pregunto: No hi havia anat, ja, al metge? 

A veure, sé que m'ha sortit un post poc literari però he intentat reproduir de memòria una conversa mantinguda entre els companys d'oficina (com comprendreu, no podia treure el bloc i prendre apunts). 

Ho teniu clar, oi,  que a l'Irene no li agrada queixar-se ?

 Que insensible que he sigut de no creure-me-la ni oferir-me  d'acompanyar-la a casa...


El que compta és que ja m'he desfogat. No comentem sempre que els blogs també serveixen per això?  

39 comentaris:

  1. real com la vida mateixa, el meu pare tambè és d'aquests que no es queixen....

    ResponElimina
  2. Ais, ... més que queixar-se seria fer el ploricó, fer-se notar.
    Mentre no us passi la grip

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer- te notar fent veure que no vols fer-te notar. No sé si ho fan de manera conscient...

      Elimina
  3. Hi ha moltes versions del mateix tema. Cansen, cansen molt! ells i tots els qui els donen cova. Quan més lluny d'aquesta gent, molt millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, com més lluny millor però haurà de ser de pensament pq ens hem de veure cada dia

      Elimina
  4. Ha, ha, ha... Queixar-se... O més que queixar-se... I no volen quedar-se a casa i són els que l'escampen... Casumlagent...

    ResponElimina
  5. Algú se la creuria que em 39 de febre estés tan panxa? Hi ha qui li agrada fer-se l'heroi...Potser tenia una mica de febre i visca microbis per tot arreu!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé quina heroicitat hi veuen fent això, deuen necessitar que els admirin i no tenen cap altra manera d'aconseguir-ho

      Elimina
  6. Ja ho crec que serveixen per desfogar, si no, mira'm a mi! :)
    Ets dolenta ehhh.
    S'ha de quedar a casa i no escampar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor és que avui encara anava dient: no hem feu cas, estic espessa, com que tinc caparrassa de la grip...

      Elimina
  7. Realment tothom és diferent. Sense ser metge, prohibiria que ningú sortís de casa amb febre. Particularment si passo de 37 i mig estic impossibilitat de fer res de bo.
    A 39 és una falta de seny, i de companyerisme, anar a treballar.
    El gatet (el de la segona foto) és com el meu, quan era cadell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha qui interposa la vanitat a la salut. Que macooo, el gatet.

      Elimina
  8. Aquests que sempre s'estan queixant son els que no es moren mai, malparits...

    ResponElimina
  9. Contraataca amb un: ostres quina bona cara que fas avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no... Passo de treure-li el tema. Encara hauria de suportar un munt de no queixes extres

      Elimina
  10. Irene: compra't un termòmetre, que aquest t'estafa!

    ResponElimina
  11. Respostes
    1. Sí, no entenc com els agrada fer pena. Millor fer pena que no fer res?

      Elimina
  12. Realment tothom és diferent. Sense ser metge, prohibiria que ningú sortís de casa amb febre. Particularment si passo de 37 i mig estic impossibilitat de fer res de bo.
    A 39 és una falta de seny, i de companyerisme, anar a treballar.
    El gatet (el de la segona foto) és com el meu, quan era cadell.

    ResponElimina
  13. Qui realment està fotut és el seu metge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, se les deuen veure de tots colors. O potser veu visions.

      Elimina
  14. Si tenen febre és perquè alguna cosa no rutlla i !’escampen amb una gran facilitat a les persones del voltant. Es fer-se notar. Amb aquesta temperatura no tens esma ni per queixar- te.
    No pots anar a treballar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja, però si no vas a treballar no pots presumir de llindar del dolor alt :)

      Elimina
  15. Aquesta mena de gent, no sé ben bé si em fa pena o ràbia. L'únic que sé és que si em topo amb algú així, apreto a córrer i ja m'ha vist prou (ni que sigui metafòricament).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi més aviat ràbia. I jo tb corro metafòricament, quin remei!

      Elimina
  16. Només de llegir-ho ja m'he posat malalta... Santa paciència la teva!

    ResponElimina
  17. qui diu que la realitat no inspira?.....almenys com dius desfogament compartit......ai

    ResponElimina
  18. Repartir els virus amb els companys és un exercici agradable: si jo em foto, els altres també. ¡Visca l'hivern!

    ResponElimina
  19. Ja veus noia, a molts els agrada fer-se les víctimes, o els herois, ara no sé com dir-ho. Ara que, no sé si identificar-me amb la tal Irene, perquè molt malament he d'estar jo per quedar-me a casa i no poder fer el que sigui que he de fer. Però més que tenir el llindar de dolor alt o no queixar-me, és que sóc una mica animalot...

    ResponElimina
  20. Sort que tenia el llindar del dolor tan alt!
    Si no s'hauria queixat deu o dotze vegades més, pobreta!!!

    ResponElimina
  21. Aaaah! Em va tocar patir açò dissabte en un dinar molt llaaarg. Amb l'afegit de: "No em prenc res, no sóc d'aspirines, jo".

    ResponElimina
  22. Personalment crec que aquells que presumeixen més de tindre el llindar de dolor alt són els que menys aguanten el dolor, i per descomptat els que més publiquen el seu estat al Facebook :)

    ResponElimina
  23. Però a veure, aquesta Irene no té ningú més que la cuidi a casa seva, que ha de venir a fer pena a la feina a escampar uns quants virus pel despatx? No serà que el que vol és que no li descomptin la part del sou per agafar els primers dies de baixa? Jo crec que si és tan valenta per venir en aquest estat a la feina, bé li podrien encarregar unes quantes feinetes de passa fred al carrer no? a veure si n'aprèn . (jejeje)

    ResponElimina
  24. Quejarse no está en mis conductas habituales, aunque a veces lo hago para ganarme algún cariño fácil.
    Perdón por la autorreferencia, pero me sentí identificado.
    Una abraçada.
    HD

    ResponElimina