diumenge, 5 de juliol del 2015

Manuel de Pedrolo



Aprofitant que s'ha dut a bon terme un projecte de micromecenatge  per acostar als lectors l'obra de Manuel de Pedrolo, malauradament força oblidada, us deixo un fragment del seu "Diari 1986":

"Si en un moment o altre de la conversa algú et diu que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc.
Aquesta darrera entrada em torna a la memòria un petit episodi de temps enrere. L'indret és un establiment de comerç de l'Eixample. L'amo, català, parla en castellà amb un client que, pel que vaig entenent mentre espero, coneix de  fa molts anys i viu al veïnat. No sembla que en tingui una gran opinió quan, en ser fora l'home, es lliura a uns comentaris entre irònics i despectius sobre aquest “carallot”, com el qualifica. Aquests comentaris els fa amb el dependent, però també a benefici meu, puix que em mira mentre parla i m'inclou, doncs, en la conversa. És per això que, a la fi, em sembla justificat de dir-li:
- No deu pas ser tan carallot, si us ha fet canviar de llengua...
Posa una cara de sorpresa, però de seguida troba la resposta i, amb un petit arronsament d'espatlles, comenta:
- Català, castellà... Quina importància té?
- Bé en deu tenir per a ell -li faig observar- si entre nosaltres continua parlant el seu idioma i ens l'imposa...
I mormola el botiguer:
- No ho veig pas així, jo.
Final del trajecte. El final de trajecte de molta gent que més s'estimen pensar poc i vendre molt. Per a alguns, com aquest botiguer que potser té por de perdre clientela, és més important no “baixar del burro” que lliurar-se a una petita reflexió. Però per què ho hauria de fer, si se l'estalvien tants intel·lectuals?
La Teresa Pàmies publica una novel·la en castellà. És interessant que l'hagi escrita en aquesta llengua perquè, diu, la hi imposaven el tema, l'escenari i els personatges. Com és possible que Shakespeare badés tant? I penso en ell, quan podria pensar en tants d'altres, perquè al Paral·lel s'acaba d'estrenar Romeu i Julieta..."

Manuel de Pedrolo

Diari 1986

21 comentaris:

  1. un gran escriptor que va tocar, brillantment, tots els registres i les facetes i els estils , per cert veig que el projecte de micromecenatge és de fa dos anys ....s'ha fet ja el documental que proposaven? per cert el fragment és molt revelador

    ResponElimina
  2. dispensa si si que he vist que ja s'ha fet i a sobre el van passar pel canal 33 el 25 de juny ....ai espero poder recuperar-lo des del web....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ok, ara estava buscant l'enllaç de tv3 a la carta, va estar bé, no te'l perdis

      Elimina
  3. Un fragment 100% Pedrolo. M'encanta. La primera frase la duré a ca la M Roser, que col·lecciona frasesen un post.

    Jo també vaig llegir els dietaris, però la memòria és ben fràgil i no recordava aquesta anècdota. Gràcies!

    ResponElimina
  4. De res, Carme. Tant de bo s'aconseguim que les seves novel.les tornin a editar-se

    ResponElimina
  5. Potser Pedrolo és un dels 'oblidats' de la nostra literatura precisament perquè 'pensava massa'. Aquest fragment és digne de ser ensenyat a les escoles. Vivint com vist en un lloc on el més normal és que t'atenguin en espanyol, li dono importància a aquesta reflexió. Donem més importància a l'objectiu que a les nostres creences. Seria com un devot que amaga la seva fe perquè no el mirin malament. Està clar que cadascú és lliure de pensar com vulgui, però és cert que sovint ens venem a preu molt baix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any 1986 declarar-se independentista no era el mateix que ara, crec que Pedrolo, al contrari del botiguer, com tu dius, si que va anteposar les creences a l'objectiu i va tornar-se incòmode per alguns.

      Elimina
  6. un fragment del seu diari molt il·lustratiu. No estic ja tan d'acord amb el que diu de Teresa Pamies d'escriure en castellà, a vegades això passa, a mi m'ha passat a Siete horas en la habana i a Sánchez Piñol a Victus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi no em sortiria escriure amb cap altra llengua que el català, però m'imagino que és possible. Tothom ho fa com vol o com pot.

      Elimina
  7. Curiós, perquè la Teresa Pàmies ha estat una de les poques dones que ha rebut el Premi D'honor de les lletres catalanes...
    Aquest fragment del Pedrolo, me l'ha enviat la Carme perquè el posi al post...A veure si pots i m 'envies una frase que t'agradi especialment, és igual de qui sigui...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tindré present, no en tinc de guardades però si en llegeixo alguna, te l'enviaré. Bona setmana calorosa

      Elimina
  8. Probablement altes esferes han oblidat Pedrolo. Els que hem llegit pàgines i pàgines d'ell no l'hem oblidat.
    A un mestre no se l'oblida.

    ResponElimina

  9. Loreto, sisplau, si estic equivocat, m'ho dius. Un escriptor com ell i defensor de la cultura catalana, no pot fer-ho en llengua castellana? (és que ho trobo curiós, hi ha qui pensa que només la bona cultura catalana està feta en català)
    En referència en aquest cas, l'altre dia comentava en un bloc que aquest fragment és digne de ser ensenyat a les escoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, sí que pot però si ja és insòlit en altres llengües (podríem defensar la cultura anglesa transmesa amb xinès, per exemple), en cas del català, que és un idioma amenaçat, encara costa més d'entendre. Personalment prefereixo que els defensors de la meva cultura parlin en català.

      Elimina
  10. Un brillant escriptor en totes les múltiples facetes que va conrear.
    I un home honest i conseqüent, el que també és d'admirar.
    Al blog tinc alguns poemes seus. Molt bons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs me'ls miraré, segur. He llegit novel·les, contes i articles d'ell però poemes encara no...

      Elimina
  11. és imperdonable que tinguem oblidat aquest mestre de la literatura catalana!

    ResponElimina
  12. M' agrada el teu blog, enhorabona. L' he trobat cercant la meva entrada d' ahir PEDROLOBIKE, la no casualitat em fa trobar la teva informació i la referència del seu DIARI 1986.Pedrolo mestre absolut. Per aquells que el català no ha estat la nostra llengua però que l' hem pogut fer molt nostra, en Pedrolo és un referent, no?

    ResponElimina
  13. Gràcies, Antoni. No sé, segurament es mereixeria ser-ho però costa que arribi a la gent, més enllà del Mecanuscrit del segon origen. Ara sembla que hi ha gent interessada a recuperar-lo, tant de bo els seus llibres tornin a les biblioteques!
    He donat un cop d'ull al teu bloc literari- ciclista, és una bona idea. T'aniré seguint.

    ResponElimina