diumenge, 19 de juliol del 2015

Compassió o orgull

 Aquest estiu estic llegint “Els germans Karamàzov”, l'última i, potser més coneguda novel·la, que va escriure Dostoievski l'any 1880.
El llibre té cap a mil pàgines i, si volem capbussar-nos-hi de debò, convé llegir-lo a poc a poc, si cal deixant-lo reposar, tot i que la traducció de Joan Salas ens facilitarà molt la feina. Malgrat això no hem d'oblidar que Dostoievski ens parla, com si ens hagués enviat una llarga carta o, si ho preferiu, un correu electrònic, no només des de cent trenta-cinc anys enrere sinó també des d'unes terres molt llunyanes, tant geogràficament com culturalment. Per això té molt de mèrit que alguns experts considerin que la novel·la reflecteix l'home i la societat d'avui, també la catalana.
Però no us amoïneu que no pretenc citar-vos cap fragment. Només dir-vos que m'ha cridat l'atenció que es faci referència, a un sentiment molt humà però que avui dia està, com a mínim, qüestionat: la compassió.
L'autor ens presenta l'Aliosha, el protagonista, com un noi especialment bonhomiós que es compadeix de tothom, tant dels pobres i malalts com, fins i tot, dels que li voldrien mal.
Segons el DIEC, compassió és “una pena que hom sent davant la desgràcia, les xacres, els defectes etc. d'un altre”.
No penseu que compadir-se implica superioritat? He vist persones totalment incapaces de manegar la seva vida fer el ridícul compadint-se d'algú que, tot i patir alguna malaltia o un defecte físic, és molt més feliç que elles. “En Jordi, pobret (quina paraula més odiosa), fa el que pot” diuen. I no se'n adonen que ells, a pesar de tenir-ho tot més fàcil (o precisament per això), no els arriben ni a la sola de la sabata.

Fa molt de temps vaig coincidir a la universitat amb en Nirmal, un noi nepalí molt ben plantat que, tot i exercir de mestre en el seu país, va veure's obligat a emigrar per motius polítics. Era una persona educada i de conversa suau, per la qual cosa la gent que el coneixia havia aprés a tractar-lo amb respecte. Però, tot i això, es queixava que els mateixos companys de classe li parlaven amb condescendència *, segons el mal sentit del terme. No els hauria d'haver explicat res, deia. I potser tenia raó.  

Una persona és condescendent quan es barreja un sentiment de superioritat amb una amabilitat mal entesa cap a la persona a qui suposadament s'intenta afavorir. És habitual obrar amb condescendència mitjançant mostres de recolzament o lloances clarament poc sinceres. De vegades, s'empra un to condescendent de manera deliberada per humiliar súbtilment a la persona a la qual es dirigeix. Wiquipedia. 

28 comentaris:

  1. Com va dir Woody Allen, jo la vaig llegir en una nit en vertical. Resum de la novel·la: Passa a Russia.

    Et recomano MICHELÍADA d'A.Munné-Jordà - editorial Males herbes. Fes-me cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, potser és simplificar massa, no ?
      Com és que hem recomanes aquest llibre? D' Homer si que no he llegit res...

      Elimina
  2. Loreto, el que planteges sobre la compassió fa pensar molt. Potser no sempre la compassió connota superioritat. Potser com en d'altres sentiments hi ha diferents graus o classes de compassió.
    Com he dit, per pensar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser tb depèn molt de qui rep la compassió, del seu orgull

      Elimina
  3. És un tema per pensar-hi molt, (estic d'acord amb en Xavier) perquè la compassió (com tantes altres coses) pot tenir dues cares, jo crec que la compassió no denota sempre superioritat. Hi ha una compassió molt empàtica, que és quan et sap greu i sents una pena interior (una pena pròpia) perquè una altra persona pateix.

    Els budistes parlen de la compassió d'una manera molt més positiva. Com l'altra cara del judici. Com no jutjar. Entendre, comprendre, ser a prop de qui pateix o de qui té algun entrebanc. O simplement ser a prop sempre de l'altre sigui com sigui. Compassió per a tothom, perquè tots som fràgils, perquè tots, inclosos nosaltres mateixos, som molt poca cosa, perquè tots fem el que podem. No, jo no crec que sempre sigui superioritat. És més, afegiria que l'autèntica compassió, potser no ho és mai. Si és superioritat, ja no és compassió, és supèrbia.

    La condescendència, potser sí que implica un cert grau de voler-se creure superior. Però jo tampoc, jutjaria massa durament els companys d'en Nirmal, ja que a vegades sota l'aparença de condescendència, pot haver-hi una poca traça en l'amabilitat o en les ganes d'apropament. Un no saber com fer-ho per ser a prop.

    Hi ha moltes persones que no expliquen les seves coses perquè no volen fer pena. Si sabéssiu quantes vegades he sentit això!!! Potser totes aquestes persones pensarien que en Nirmal, té raó de plantejar-se si ha fet bé en explicar-ho. Jo no crec que sigui un error explicar-se amb les persones properes. Que quan expliquem i compartim obrim camins i portes i finestres. No tothom sap reaccionar davant la tristesa dels altres o les desgràcies.

    M'agafo a la compassió, com un aprenentatge de no jutjar massa durament els altres...

    Perdoneu el rotllo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es curiós perquè en Nirmal precisament és budista, com a creença, encara que no segueixi els rituals. Segurament tens raó, a més de ser empàtic s'ha de saber demostrar-ho.

      Elimina
  4. No he legit aquest llibre, vagi per davant.
    Però per una vegada, crec que no estem d'acord en el tema compassió. Jo en sóc, de compassiva, i gens, almenys ho penso, condescendent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè depèn de com s'ho prengui la persona de qui ens compadim. Jo crec que cal conèixer-la molt bé i adaptar-nos al que ella necessita. Potser la condescendència seria més sentir pena per algú a qui no coneixem perquè veiem que té un problema, jutgem si és greu o no segons els nostres criteris i no veiem les seves virtuts, que potser redueixen el problema.

      Elimina
  5. Així com la condescendència és ja un concepte despectiu d'origen, no crec que la compassió ho sigui, però ens trobem amb casos com que una senyora pobra com una rata però molt digna ella, i molt blanqueta, digui 'pobrets' a tots els negrets, només pel fet que són negrets. És només un exemple, ja m'entens. Aquesta compassió és l'absurda, la que no du enlloc, i que és ofensiva com ella sola perquè denota superioritat moral o de qualsevol altre tipus. Es pot ser compassiu amb algú que realment es troba en una situació molt més desfavorable que tu, i probablement no és un defecte, ni una cosa dolenta. Tot depèn de la perspectiva amb la que es fa, i què es busca amb la compassió. Si no es busca res, és que és correcta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que es compadeix d'una persona grassa, o d'una de diferent país o el que sigui, sempre que a la seva escala de valors sigui negatiu. Aquesta mena de compassió implica un judici, per això em sembla negativa. Un altre tipus de compassió, potser se li hauria de dir empatia, no?

      Elimina
  6. No he llegit aquest llibre, per això no puc opinar sobre la intencionalitat del personatge...
    A mi, la compassió, em sembla una cosa bona, és clar que es pot veure de dues maneres, considerant-he superior a la persona compadida i aleshores és un sentiment negatiu, o posant-he al seu lloc, al seu costat, com a signe d'admiració perquè considerem que amb força de voluntat ha superat molts esculls que és possible que nosaltres no hauríem estat capaços...
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, aquesta compassió- admiració tampoc no m'acaba de convèncer. Potser la persona vol que la tractin de manera normal, no com una heroïna. És difícil d'explicar però els vostres comentaris m'ajuden molt.

      Elimina
  7. La genuïna compassió és un sentiment d'amor, noble i sincer. Honra a la persona que la sent i no rebaixa a la que la rep.
    La condescendència ja és una altra cosa, aquí si que pot haver-hi -sovint n'hi ha- superioritat per part del condescendent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre i quan la persona no se senti rebaixada perquè no es cregui que és un sentiment genuí. Difícil, ja dic.

      Elimina
  8. La Gloria s'avançat amb el comentari, anava a dir-te si fa o no fa el mateix.

    ResponElimina
  9. Jo anava a dir gairebé el mateix que la Carme sobre la idea budista de la compassió. Des del dia que la vaig conèixer, el sentiment de compassió per a mi ja no té aquesta connotació de superioritat que descrius, i que, com diu la Carme, si la vius així per a mi no és veritable compassió. Aquí l'educació cristiana no ens hi ha ajudat gaire. Sempre ha envoltat aquest sentiment sota una aurèola de paternalisme.
    Compassió és "patir amb". Empatia profunda, un sentiment que prou ens fa falta.
    Sobre Els germans Karamàzov el tinc a casa en l'edició de Club Editor. Vaig començar-lo fa molts anys però crec sincerament que era massa jove. El tinc a la llista dels llibres que, un dia o altre cauran.
    Celebro que t'hagi agradat!
    Una abraçada, Loreto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre reflecteix que estava ben vist que una persona pobra donés diners a algú que encara era més pobra que ella, diu que això els honorava i els redimia.
      El llibre està bé: dens però accessible.

      Elimina
  10. per a mi compassió digui el que digui el diccionari significa patir amb , compartir passió amb .....cert que moltes vegades la gent que es compadeix alhora és condescendent `, em fan ràbia ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Començo a pensar que el problema el tinc amb la paraula "compassió". Tot el que dieu jo ho associaria a l'empatia, no a la pena.

      Elimina
  11. ostres ara me n'adono que el que ha dit la Carme ho comparteixo
    ah i per cert el llibre que estàs llegint excel·lent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser massa llarg pel segle XXI, però l'esforç val la pena.

      Elimina
  12. A vegades encara que es perdi, es guanya, he llegit. Existeixen les victòries de l'esperit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però aquestes només les coneix la persona afectada. Encara que ja està bé.

      Elimina
  13. Loreto, estàs bé?
    http://www.naciodigital.cat/noticia/91343/bombers/activen/trentena/dotacions/incendi/girona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem veure el fum per la finestra però ens queda força lluny. Ara ja el tenen controlat. Gràcies, Josep !

      Elimina
  14. Perdona les maneres, Loreto, però estava llegit Nació Digital i va entrar aquesta notícia, i vaig pensar en tu com si on vius fossin quatre cases. Bé, estic content perquè afortunadament no estat tan greu com semblava de bon principi. Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un barri de gent molt humil, cada any hi ha incendis i els veïns comencen a pensar que són una excusa per desallotjar-los.

      Elimina