dissabte, 15 d’agost del 2015

5 de Montblanc









Vaig arribar a aquest món a dos quarts de quatre de la tarda del 5 de novembre de 1897. El dia, segons m'han explicat, era rúfol i plujós, un dia d'hivern dels de Montblanc, tot i que feia poc que havíem deixat Tots Sants. El part es presentava malament, de manera que, malgrat els bons auspicis i l'experiència de la Pepa Madrina -la llevadora de casa-, calgué l'ajut del respir d'una gallina encastada a la meva boca per fer-me reaccionar. Temps era temps, que es creia en aquestes coses primàries, heretades de la vellúria. Tot plegat volia dir que no van mancar els gemecs ni els sospirs a la cambra del fons de l'entresól de l'edifici que porta el número 11 de la Plaça Major de la vila. És, doncs, segons m'asseguraven els entrants vinents de casa, com, gràcies a la cèlebre gallina, vaig poder fer el primer plor i avui puc escriure aquesta història.

Memòries d'un rodamón
Josep Maria Poblet i Guarro



20 comentaris:

  1. i pot menjar pollastre a l'ast després ser ser viu gràcies a l'aviram......Curiós cas.

    ResponElimina
  2. m'agraden les balcons i el fragment de la narració del rodamón impagable ser viu gracies a la gallina

    ResponElimina
  3. la gallina? caram quines coses que tenien les àvies. Però mira, funcionaven!!!

    ResponElimina
  4. Les històries de les àvies, algunes funcionaven, perquè eren de sentit comú, però aquesta de la gallina no l'havia sentida mai... El llibre deu ser ben divertit...
    Bonics balcons aquests de Montblanc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, més que sentit comú sembla casualitat però vés a saber, potser hi ha alguna raó amagada al darrere

      Elimina
  5. Dono gràcies perquè en el meu naixement no va caldre cap gallina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també perquè no sé pas d'on l'haurien tret!

      Elimina
    2. Jo també perquè no sé pas d'on l'haurien tret!

      Elimina
  6. L'alè d'una gallina? Això si que no ho havia sentit mai!!!
    Montblanc és un lloc preciós i els balcons una troballa.

    ResponElimina
  7. Com canvien els temps. Fa uns minuts llegia el diari "El nadó descansa sobre les cames de la seva mare. Acaba d'arribar al món i la dona encara arrossega els senyals d'un part recent. Pubis rasurat i una ferida horitzontal al ventre. Li han practicat una cesària d'urgència". Hi ha moltes coses que feien antigament, les he sentit dir, però la gallina no surt per enlloc. Els balcons preciosos, sobretot el tercer

    ResponElimina
  8. Sempre que veig els teus balcons se m’obren els records i torno a molts llocs que creia ja oblidats en un racó. Gràcies!

    ResponElimina
  9. Ostres...no havia sentit aquesta història tan curiosa :-D

    I què en són de bonics els balcons de Montblanc.

    ResponElimina
  10. Ves per on, amb en Josep Maria Poblet compartim el segon cognom.
    M'han agradat els balcons i la història de la gallina.

    ResponElimina