El cocodril de la classe de sisè

Un matí en Lluc i la Mariona jugaven a voleibol al pati. S'ho estaven passant d'allò més bé fins que la Violeta, una nena més gran que sempre els molestava, els va prendre la pilota amb males maneres i la va llançar ben lluny

Els dos amics van buscar-la per tots els racons de l'escola però la pilota no apareixia enlloc. Finalment van obrir l'armari més gran de l'escola, el de la classe de sisè, i van trobar-la dins d'un calaix. Però quan la Mariona va provar d'agafar la pilota va notar una força que tibava cap avall. Sorpresa, va fer un pas enrere i del calaix va sortir un cocodril de color pistatxo que va mirar-los molt seriosament i els digué:

- Què voleu, marrecz ? -

- Marrecs?- va dir la Mariona. -No som marrecs, som nens. Què no ho veus?

- Noméz veig un parell de marrecz maleducatz jo. Deixeu-me llegir tranquil

- Torna'ns la pilota – va dir en Lluc

- No puc fer-ho

- I tant que pots, només l'has de deixar anar

- Si uz la dono me la tornareu a llançar i em destorbareu un altre cop la lectura 

- No hem sigut nosaltres sinó la Violeta, que sempre ens molesta – va replicar la Mariona

- Doncz que vingui ella a buzcar-la – va dir el cocodril

- Uf- va sospirar la nena- ja veig que no entens res

- Que no éz amiga vostra? - va preguntar el cocodril

- Noooo! - van cridar alhora els nens -Sempre ens fa empipar i a vegades ens pica. La Violeta no té cap amic- va dir en Lluc

- No és el meu problema. Deixeu-me llegir

- Si no ens la tornes la meva mare em renyarà – va dir la Mariona, una mica plorosa.

- Us la tornaré si deixeu de zer maleducats

- No som mal educats! - va exclamar la nena

- D'acord. No hi ha pilota

- Molt bé, molt bé... què hem de fer? -

- Vosaltrez zabreu. Jo no em mouré d'aquí – va dir el cocodril, amagant-se al fons del calaix

Tot el dia els dos nens van estar molt atents a classe, van resoldre molt bé els exercicis de matemàtiques, van acabar-se el plat de llenties del dinar i van ser amables amb tots els companys de classe. Fins i tot la Mariona, malgrat no li tocava fins la setmana vinent, va endreçar l'estanteria dels contes i en Lluc va regalar sis cromos a un nen de primer sense demanar-li res a canvi.

Quan quedava poca estona per plegar, vam tornar a la classe de sisè a buscar la pilota.

- Cocodril, cocodril, on ets?- van cridar just entrar per la porta

- Qui hi ha? - va dir una veu des de dins l'armari

- Som nosaltres, és clar- va respondre en Lluc – Ens hem portat bé tot el dia, ja ens pots tornar la pilota

- Pilota? Quina pilota? va respondre el cocodril

- No despistis, cocodril! - va dir la Mariona tot obrint el calaix – Ens has dit que si ens portàvem bé ens la tornaries i ho hem fet

- No penso que hàgiu fet rez d´especial- els va dir, fregant-se els ulls

- Com que no? He regalat sis cromos a un nyicris de primer! - va dir en Lluc.

- I jo he endreçat els contes! - va dir la Mariona

- No n'hi ha prou

- I què més hem de fer?

- Per exemple, zer amables amb algú que no té amics – va dir el cocodril, amagant-se al fons de l´armari

La Mariona i en Lluc van mirar-se. -I ara què fem?- va dir la Mariona. I en Lluc va arronsar-se d'espatlles.

- Creus que el cocodril vol ser amic nostre? - va dir en Lluc

- Si volgués ser el nostre amic ens hauria tornat la pilota – va respondre la Mariona

- No crec que jugui a voleibol amb la pilota – digué en Lluc

- Jo tampoc, té els braços massa curts! - va dir la Mariona

- I la boca massa gran! - respongué en Lluc, enriolat.

- I les urpes massa afilades! - va afegir la Mariona.

De cop i volta en Lluc va assenyalar amb el dit al seu davant.

- Ostres, la Violeta! Marxem que encara vindrà cap aquí – va dir

- I si ella fos “algú”? – va dir la Mariona

- És clar que és algú. Ja t'he dit que és la Violeta

- No Lluc. Vull dir que potser si som amables amb ella el cocodril ens tornarà la pilota

- Apa que dius, ens fotrà una pinya!

- No, ja veuràs. Violeta, Violeta, espera't

La Violeta va aturar-se i va mirar els dos amics, sense pronunciar ni una paraula.

- Escolta, Violeta. T'agradaria jugar a voleibol amb nosaltres?

- Que dius, nena. Si no teniu pilota – va respondre, sorneguera

- Si acceptes en tindrem, Violeta, t'ho prometo. Vinga, anem a buscar-la – va dir la Mariona. En Lluc no es podia creure el que sentia. Quan la Violeta s'adonés que no tenien pilota els faria una cara nova!

- Si és una trampa us en recordareu, nens – els va amenaçar la Violeta

Just entrar a la classe van veure la pilota al peu de l'armari. La Violeta va córrer a agafar-la i va desaparèixer, deixant els dos amics amb un pam de nas. La Mariona i en Lluc mai més van saber res de la pilota però aquesta ja és una altra història.