LA MÀGIA DELS REIS

Ahir, com cada 5 de gener, els Reis Mags van arribar a Girona. Les carrosses feien goig de veure i els reis van llançar tants caramels com sempre, ni rastre de la crisi quan es tracta de simular il·lusions. Precisament la meva filla, la Clara, es troba en el punt àlgid de l'il·lusionament. Quatre anys, ni massa gran ni massa petita, amb prou capacitat de retenció i amb suficient dosi d'ingenuïtat. Fa dies que dóna voltes al tema:

 - I si aquesta nit tinc pipí?-
No et preocupis, posarem l'orinal de quan eres petita sota el llit.

- I si els Reis entren a la cuina i en Trasto  els mossega? -
Ja posarem un rètol de gos perillós a la porta

- I si no poden pujar pel balcó?-
Els deixarem la porta de baix oberta

Començo a pensar que això dels Reis és ben complicat. Ja sé que són màgics però potser no hauriem de donar tantes explicacions als infants. Mireu sinó el tió, la seva màgia és tant potent que no genera dubtes. El tió és el tió, sense mitges tintes. Es clar que tampoc li fem tanta propaganda. Arriba i marxa sense fer soroll, la seva il·lusió queda dins el caliu de cada llar.

Per cert, quan la nena s'ha llevat i ha vist els regals s'ha oblidat de tots els dubtes. Això sí que és màgia, malgrat sigui consumista.