Calders 100 anys (1912- 2012)

Pere Calders, escriptor del segle XX que, malgrat visqués exiliat a Mèxic durant 23 anys, mai no va renunciar a escriure en català, era un home profundament tímid. Potser per això en la seva narrativa  va utilitzar el truc de l'emmirallament, el qual li va permetre mostrar, de manera indirecta, el seu desacord amb la societat mitjançant els elements fantàstics, l'absurd,  la irònia i l'exageració .

L'essència de la tècnica no és complicada (que no és el mateix que aplicar-la). Es tracta d'exagerar una situació fins a l' extrem de desmuntar els apriorismes dels interlocutors, els quals Calders considerava que es trobaven enpresonats dins el dia a dia i impedits per repensar les situacions des de cap altre punt de vista que l'imposat per la quotidianitat.  

Per exemple a "Una curiositat americana"  Calders critica la importància que durant el segle XX s'otorgava a la bona educació. Durant el transcurs del relat un ciutadà acaba, com aquell qui no vol la cosa, matant al seu visitant colombià i amagant el  cadàver dins l'armari. Després  marxa  durant uns mesos de vacances i, quan torna, es troba les restes del difunt totalment assecades, com si fossin una figura ornamental.  Tan educat és el visitant colombià, doncs, que fins és preocupa de deixar un cadàver bonic.

El relat acaba amb el finat vestit amb roba exòtica i col·locat al rebedor del pis. Una preciosa curiositat americana.

Considero que Pere Calders va ser un escriptor molt interessant i que ens va deixar una obra d'una qualitat excepcional.

Pel que fa a la tècnica de l'emmirallament no puc evitar de plantejar-me si ens convé aplicar-la a la societat que ens ha tocat patir, en la qual molts individus són silenciats per d'altres incapaços de compendre'ls i on les paraules certes queden esborrades sota raons com el poder, l'egocentrisme o els interessos personals.

Potser seria una solució. I és que el fet d'anar sempre de cara no garanteix res de res.