Sopar de comiat

Arrel de la crisi econòmica s'estan vivint situacions ben estrambòtiques en alguns llocs de treball, sobretot en aquells on els salaris dels treballadors difereix significativament. A la meva oficina, per exemple, trobem una variació de sou que pot anar dels 1000  als 4000€. Durant la primera quinzena de gener,  i per raons que ara no venen al cas,  hi ha una cap que canvia de lloc de treball després de 3 anys compartint el dia a dia. Fins ara la relació ha estat bastant bona, amb alts i baixos, però en general força positiva.  Toca, doncs, fer-li un sopar de comiat ben esplèndid. I precisament aquestes són les seves expectatives, sopar i "bailoteo", diu. Fins i tot s'ha plantejat quedar-se a dormir en un hotel de la ciutat per aprofitar el temps al màxim.

El problema rau en la diferenta capacitat econòmica dels companys i companyes. Mentre ella viu arrecerada per un salari que s'aproxima als 4000 €, els altres sobreviuen amb 1000 € migrats.

L'altre dia, aprofitant que l'homenatjada estava reunida, vam estar rumiant com podíem organitzar el comiat. Les propostes van ser varies: des de anar a un local de tapes amb un límit de "montaditos" marcat, a fer un dinar de menú diari,  fins a encarregar un catèring. L'acord va ser unànime, uns per solidaritat vers els companys més desfavorits, els altres per pura necessitat. Fariem un dinar i així podriem aprofitar les ofertes del migdia.  I tots contents.

Al cap d'unes hores, però, va retornar la cap de la reunió i ens va posar damunt la taula el seu pla. Havia pensat un comiat de 5 estrelles, l'ocasió prou que s'ho mereixia, segons el seu parer. Allò que més ens va descol·locar, però, va ser l'expressió del seu rostre, els seus ulls brillants d'il·lusió, el convenciment que transmetia. Tots i totes vam callar. Ningú va gosar explicar-li els nostre pla alternatiu. Per ara el tema continua a l'aire.