Aquesta setmana alguns representants sindicals s'han tancat a les diferentes seus de la Generalitat de Catalunya per protestar contra les injustes retallades que els ciutadans i les ciutadanes estem suportant. Formen part del col·lectiu d'"alliberats", o sigui treballadors que, en comptes d'ocupar el seu lloc de treball habitual, es dediquen totalment o parcialment a tasques de representació sindical. A la Generalitat n'hi ha 518 a temps complert i 900 a mitja jornada. I ara el govern d'Artur Mas vol reduir aquest nombre fins el mínim que estableix la llei, tal com ja ha fet el govern del PP a les Balears.
No estic en contra de la decisió, si realment en sobren. Però allò que no comparteixo és la condemna sense judici que pateixen aquests representants. Aprofitats, "perroflautas", "bruts i peluts", vividors... estem realment segurs que la seva feina no és necessaria? Segur que només procuren omplir-se les butxaques?
Els representants sindicals conformen un col·lectiu que està sent atacat durament tant pel Govern com pels ciutadans. La societat està en crisi, no ens els podem permetre -afirmen els governants-. Però realment són un luxe? No és ara quan els empresaris eliminen drets, acomiaden a treballadors i exigeixen més que mai als seus assalariats? No és precisament en temps de penuries econòmiques quan més abusos hi ha? Clar que existeixen molts tipus d'empresaris, però també hi ha molts tipus de sindicalistes. Penso que condemnar-los indiscriminadament és una errada.
És trist que, davant de mobilitzacions com les d'aquesta setmana, alguns persones molt poc sensibles al propi entorn els tractin de pallasos i ridiculitzin la feina que fan. Segurament podrien fer més i millor però, ara per ara, són pocs els qui defensen els treballadors i les treballadores i es mereixen un poc de confiança.
Ells es tanquen dins dels edificis i nosaltres ni tant sols ens dignem a assistir a les manifestacions. Ens queixem, i molt, però som incapaços de reaccionar. Ens pensem que això ens converteix en menys pallassos? Segurament som els pallassos més tristos.
És trist que, davant de mobilitzacions com les d'aquesta setmana, alguns persones molt poc sensibles al propi entorn els tractin de pallasos i ridiculitzin la feina que fan. Segurament podrien fer més i millor però, ara per ara, són pocs els qui defensen els treballadors i les treballadores i es mereixen un poc de confiança.
Ells es tanquen dins dels edificis i nosaltres ni tant sols ens dignem a assistir a les manifestacions. Ens queixem, i molt, però som incapaços de reaccionar. Ens pensem que això ens converteix en menys pallassos? Segurament som els pallassos més tristos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada