En el concurs
de castellers de Tarragona, l’Artur Mas va manifestar que “el país necessita força, equilibri, valor, seny i una gran pinya, una
gran base perquè tot això miri molt alt”.
Fent ús de les paraules
del compositor i escriptor Josep Anselm Clavé el president va referir-se a l’engrescador
procés que, tard o d’hora, ens convertirà en ciutadans d’un
país lliure i ens permetrà tornar a escriure la nostra pròpia història col·lectiva.
Certament un castell es
carrega i descarrega amb aquestes quatre virtuts i també amb treball, esforç, regularitat,
confiança, energia, ganes, compenetració, seriositat i cascs per la mainada. Malgrat complir tots
els requisits, però, encara és possible que el castell faci llenya ja que, per
molt que mirem d’evitar-ho, sempre se’ns pot escapar algun factor capaç de
desestabilitzar-lo.
El president té raó quan
diu que cal treballar sense pausa però sense pressa. No podem permetre’ns el
luxe de errar el tret perquè, després de molts anys de letargia –no necessàriament
imposada, a alguns ja els estava bé - els catalans ens hem desvetllat i ens hem il·lusionat davant la perspectiva de
construir un país nou de trinca pels nostres fills. Un lloc on puguem viure
confiats, sense necessitat de justificar-nos per tot i on, sobretot, no hàgim d’estar sempre a l’aguait que no ens donin garsa per
perdiu. Precisament perquè ens hi juguem molt no podem espifiar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada