 |
| Acocollona't 2012 Girona |
La castanyada o Halloween? Fa temps que, per aquestes dates, el debat és repeteix de manera incessant a les xarxes socials i a les converses de sobretaula, com si d'això depengués la sort del país.
És normal, segurament els catalans estem tant empatxats d’assumptes greus i transcendents que de tant en tant necessitem parlar sobre afers més distesos i corrents per asserenar la ment i recuperar l’empenta.
És normal, segurament els catalans estem tant empatxats d’assumptes greus i transcendents que de tant en tant necessitem parlar sobre afers més distesos i corrents per asserenar la ment i recuperar l’empenta.
Qui
acaba pagant els plats trencats, però, és la carabassa i penso que de manera sobiranament
injusta. Diem que la festa de Haloween és
una celebració invasora que amenaça les tradicions de casa, especialment la castanyada, però oblidem que la majoria de tradicions catalanes, perfectament integrades a la
nostra cultura popular, van néixer en altres països: el pessebre a Itàlia, l’arbre
de Nadal al Nord d’Europa, les felicitacions a Anglaterra i el carnestoltes a l’antiga
Grècia. Potser només se’n salva el Tió, Sant Joan i moltes festivitats locals,
com les mosques de Sant Narcís.
Per
què el Halloween, que a més a més és compatible amb la castanyada, no pot
rebre, a la llarga, el mateix tracte? Per
què no podem gaudir d’elements d’altres cultures alhora que ens sentim orgullosos
de les nostres tradicions, participem d'elles i en tenim cura?
També cal que tinguem en compte que, molt abans que arribessin les influències
anglosaxones, en algunes comarques catalanes, com el Ripollès, durant la vigília
de Tots Sants ja es penjaven als balcons carbasses buides amb espelmes enceses
a dintre per fer por a la gent.
És evident que no
pot comparar-se amb tota la parafernalia del Halloween però potser les dues tradicions no estan tan
allunyades. Al cap i a la fi, tot és barreja i tot és confon. I més quan parlem
de cultura popular.
Per
cert, no us espanteu si veniu a les Fires de Girona i us trobeu amb un grapat de
zombis fent un tomb pel barri vell de Girona mentre mengen castanyes i beuen
ratafia. Per Fires, tothom és benvingut.
Benvolguda, primer de tot, moltes gràcies per la teva aparició al meu blog, bona lectora.
ResponEliminaDesprés, dir que toques el meu tema preferit: TOTES les tradicions que els igorants solen rebutjar perquè diuen que arriben d'Amèrica, són nostres, d'Europa. Primer van viatjar amb els colons, allà les van continuar i ara ens retornen amb altres noms.
En tinc una bona documentació que ara no és cas de reproduir. Tu mateixa ho dius de la carbassa: els nostres pagesos ja la feien servir, buida i amb espelma. Sant Nicolau de Bari-Klaus- Noel, l'amic dels nens... Les primeres misses celebrades sota els "sants" arbres nòrdics. Luter posant pomes vermelles a l'arbre... i etc. Però la gent som una mica badocs i és així que rebutgem els propis costums... perquè són americans.
Que tinguis una bona tardor.
Olga X.
Bon migdia i gràcies pel comentari.
EliminaDoncs sí, moltes vegades quan ens assabentem que alguna cosa prové d'Amèrica ja ho desaprovem per sistema, sense cercar més informació. Un error, penso.
Loreto